tag:blogger.com,1999:blog-19601137667799500182024-03-16T18:01:22.638+01:00Aquelles petites coses...Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.comBlogger136125tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-38654614866973017082024-03-16T18:00:00.005+01:002024-03-16T18:00:41.694+01:00Inseparables Paso la rotonda que deja a la izquierda en el Egara y ya veo el kilómetro 3, lo que marca el inicio de la contrarreloj que nunca me canso de hacer. Toca coger impulso para iniciar los primeros metros de esta dulce tortura a buen ritmo. Pulso el botón rojo del ciclocomputador y agacho la cabeza. Noto, sin embargo, una presencia pegada a mi rueda trasera. No lo había oído acercarse. Le saludoSalva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-27133608605367698652024-03-16T17:58:00.003+01:002024-03-16T17:58:38.468+01:00La cuesta del tío Dionisio Este fin de semana he vuelto al pueblo. No fue allí donde di mis primeras pedaladas, pero casi. De hecho es para mi un lugar especial en esto de la bicicleta y ya he escrito de él otras veces.Ha sido una visita fugaz, de pocas horas, con un corto paseo por sus pocas calles y nada más. Pero al subir por la calle de la Ruga no he podido evitar mirar hacia la calle que nace a la derecha, de la que Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-50685250593812815902024-03-16T17:56:00.003+01:002024-03-16T17:58:57.480+01:00Esos locos bajitos Ahí estábamos todos. En la puerta de la única tienda del pueblo, en dirección hacia la «temible» subida que llevaba a la calle principal. Todos con nuestros pantalones cortos, nuestras camisetas de algodón y nuestras bicicletas BH, Orbea, Rabasa, Torrot o GAC en las que no habían cambios de marcha. Ni cascos, ni gafas, ni culottes… nada de nada.Era día de contrarreloj. Como las que habíamos Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-25334612594280508152024-03-16T17:54:00.006+01:002024-03-16T17:54:44.360+01:00Último kilómetroÚltimo kilómetro. Irremediablemente, como en los otros grandes puertos que he coronado, me viene su presencia a la memoria. Él, que me hablaba de desarrollos y porcentajes a los que yo sólo respondía con gesto de no entender nada de lo que decía. Jamás pudimos rodar juntos. Sólo se me asoma a la mente algún paseo por la carretera de al lado del pueblo, en las primeras veces que compartí espacio Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-45794507021028398562024-03-16T17:52:00.004+01:002024-03-16T17:52:32.905+01:00Están locos esos ciclistas!Es domingo 30 de diciembre. Son las 8 de la mañana. El anticiclón que lleva días acompañándonos parece que se ha tomado un respiro o que simplemente hoy no ha querido madrugar. Hace frío. Las calles están desiertas y los coches no ocupan la calzada. El termómetro de la bicicleta sigue bajando tras pasar la noche a unos confortables 18 grados. Baja muy deprisa. Al llegar al punto de reunión con Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-56521521558528045702024-03-16T17:49:00.004+01:002024-03-16T17:50:10.262+01:00Esa calurosa tarde de agostoDebía ser sobre media tarde más o menos de un caluroso día de agosto cuando me dirigí al garaje donde guardábamos la bicicleta. Era una Peugeot verde botella de segunda mano que mi padre compró por 13.000 pesetas en un taller de Calatayud. La excusa fue que era para él. La realidad, que sólo yo la monté. Días atrás, por mi 19 cumpleaños, mi madre me había regalado un culotte. Negro, sin tirantes,Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-87638316999987732132024-03-16T17:45:00.002+01:002024-03-16T17:50:19.368+01:00Desconfinamiento (2020)Todavía no son las 7 de la mañana y hace poco que la luz permite circular con seguridad. Empiezo a subir el puerto y para mi sorpresa ya hay gente que baja. Realmente desde que han dado el banderazo de salida la gente tiene más prisa que nunca por echarse a la carretera. Tras el respiro que le hemos dado a los rodillos (y a los vecinos) hay que irse acostumbrando a esta vuelta con condiciones. Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-18772310945075897372024-03-16T17:40:00.002+01:002024-03-16T17:50:29.075+01:00El "berberetxus" de la tieta ConxitaÉs un diumenge més dels anys 80. Un nou matí a Can Parellada amb un cosí que no acaba de decidir si el seu equip és el Sevilla o l'Atlètic de Madrid. En canvi jo el meu el tinc claríssim: l'Sporting de Gijón. Amb aquests referents tan ferms ens colem en el col·legi que hi ha al costat del camp de futbol i juguem les hores que calgui sols o muntant partits amb altres nois del barri.Cap al migdia Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-17641342234411989142017-03-29T15:36:00.001+01:002017-03-30T13:43:54.915+01:00Els vigilants discrets
Miren, escolten, callen.
Són ponts, bancs, edificis... mobiliari urbà i natural que acaronen el parc en tot el seu recorregut. Alguns fa anys que hi són i d'altres menys. Tots tenen memòria i guarden secrets recopilats a base de mirar des de darrera d'aquestes ulleres de sol que els proporciona el fet de ser cossos inanimats.
Des de la seva perspectiva, els gronxadors han viscut el creixementSalva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-11631117115054420002017-01-19T22:00:00.000+01:002017-01-19T22:00:27.851+01:00Vet aquí un atleta...
Les sabatilles noves li queden perfectes. És hora de provar si amb els claus que porten a sota correrà més ràpid o no. De moment, però, apareix a la pista pel túnel amb els tres companys amb qui compartirà la primera prova de relleus de la seva vida. Se'l veu excitat, parlant, expectant davant una nova experiència. Té clara la tàctica. "Els 200 metres a tope". El seu pare ja l'ha avisat que sí,Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-22072254905769873892017-01-06T20:00:00.000+01:002017-01-06T20:00:07.648+01:00L'Antonio
No recordo si hi anava cada mes o cada mes i mig, però sí recordo les matinades que calia fer per ser un dels primers. Aquell trajecte des de casa, de no més de 10 minuts, a pas ràpid, amb la il·lusió de pujar el carrer i veure que encara no hi havia ningú assegut en el graó del local encara tancat. Més tard, amb puntualitat anglesa, arribava l'Antonio per obrir la seva barberia. Era un local Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-9967810418992979522017-01-05T16:00:00.000+01:002017-01-05T16:00:00.147+01:00Esperant una nit reial...
Ha tornat a arribar. Com cada any ja falta molt poc perquè els infants de la ciutat omplin tots els racons possibles d’aquells carrers que serviran d’estora per a l’arribada de Ses Majestats els Reis d’Orient. Nens i nenes als quals no afectarà el fred d’un vespre que s’espera gèlid. Que no notaran la fatiga a les seves cametes tot i estar una bona estona dempeus. Que obriran els ulls com a Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-5816566727530656402016-11-10T16:35:00.002+01:002016-11-10T16:38:03.482+01:00Buscando planeta...
No soy experto en economía, ni en política, ni en sociología... vamos, que no soy experto en nada que me permita comprender lo que estamos viviendo en los últimos tiempos.
Todavía tengo grabadas en mis retinas a los estadounidenses llorando, maldiciendo, la victoria de Trump, que será su nuevo presidente. Alguien a quien parece que la providencia le ha regalado un cargo. Se ve que las cámarasSalva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-61082827648694223042015-11-24T15:44:00.002+01:002015-11-24T21:51:42.702+01:00L'èpica, el repte i el somni...L’èpica...
Des de la cafeteria no es veu més que la boira que envolta el paisatge...
La roba, xopa, no té gaire indicis d’assecar-se abans de començar el descens cap a Covadonga. Abans, no gaire abans, les vaques han estat testimonis de la bogeria. Un dia tapat, pluja abans de començar a pujar, el record de fa 17 anys quan els llacs només s’intuïen entre una espessor blanca... Èpica. Amb les Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-87972544895702006572015-07-22T13:09:00.002+01:002015-07-22T13:09:24.211+01:00Esa ruta...
El aire fresco que
envuelve a las 6 de la mañana. El inicio del camino, con los primeros rayos de
sol en el horizonte, pasando entre campos de cerezos y viñas. Esos kilómetros
iniciales tan familiares pero a la vez tan olvidados en el pozo de los años. Ese
puerto, ahí, esperando, como lo hizo aquella primera vez en la que no conseguí
vencerle. Esas primeras rampas duras, con ese asfalto Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-38852941708921151992015-04-26T09:11:00.000+01:002015-04-26T09:11:04.068+01:00La primera...
No sé ben bé si aquell 5 de gener van entrar per la terrassa o van pujar religiosament els 5 pisos d'escales, però el que recordo nítidament és la seva presència al menjador de casa, tan blanca i desconeguda. Tenia sis anys i ses majestats havien decidit que era hora d'endinsar-me en un món del que ja mai més sortiria.
No recordo especialment durs els nostres inicis. De fet, no arribo a Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-11282935339537476962015-04-24T15:31:00.001+01:002015-04-24T15:31:18.095+01:00Al seu llit...
M'espera desperta, però amagada sota els llençols. És el joc diari de fer-se la dormida, esperant unes pessigolles que sap que no trigaran en arribar. Sobre l'escriptori, el llibre que no trigarà en acabar després de cruspir-se'l en poques nits. Una mica més enllà, l'aigua dins el bidó ciclista provinent d'alguna marxa es mira de prop un llibre de text que pronostica algun control aquell mateixSalva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-50716714686648938472015-04-24T12:03:00.001+01:002015-04-24T12:03:36.200+01:00Sant Jordi 2015
S’atura una vegada més... fulleja un llibre, el deixa i n’agafa un altre. Al seu voltant, persones i més persones passen amunt i avall, aturant-se com ho fan les fulles que ensopeguen de tant en tant amb les pedres quan fan els descens per les aigües dels rius. L’ambient, l’olor es complementa aquest dia amb el dispers perfum de les roses que, en el seu dia, donen un toc vermell a la ciutat.
Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-49856109204170248672014-07-12T08:04:00.000+01:002014-07-12T08:04:06.448+01:00Adéu iàia...<!--[if gte mso 9]>
Normal
0
21
false
false
false
ES
X-NONE
X-NONE
MicrosoftInternetExplorer4
<![endif]-->
<!--[if gte mso 9]>
Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-87142753128350384172014-01-12T19:24:00.003+01:002014-01-12T19:24:31.987+01:00Una pájara de 10...
El trayecto de Rocafort a Mura sirve para recuperar algo las piernas, pero no es suficiente. En la entrada del pueblo, un cartel que es un azote: "Terrassa 25". Intento ver la parte positiva: los últimos 15 son en bajada. Son "sólo" 10 los que faltan de sufrimiento. La barrita energética ya debería estar dando sus frutos en forma de energía, pero lo más preocupante es que casi no me queda agua.Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-59369093133206672032013-11-25T21:27:00.000+01:002014-01-12T19:25:13.562+01:00La Quebrantahuesos
Llevo días intentando realizar una crónica de lo que vivimos el fin de semana pasado en la Quebrantahuesos. He empezado de mil maneras diferentes. La primera que me vino a la cabeza era algo así como "si los árabes van a La Meca y los cristianos a Tierra Santa, un cicloturista tiene que ir a la Quebrantahuesos..." sí, demasiado mística. También intenté iniciarla haciendo énfasis en el factor Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-65515614316118978872013-11-24T12:34:00.000+01:002014-01-12T19:25:32.190+01:00Cap a La Mata...Passo la rotonda que deixa a l'esquerra a l'Egara i ja veig el quilòmetre 3, el que marca l'inici de la contrarrellotge que mai em canso de fer. Toca agafar embranzida per iniciar els primers metres d'aquesta dolça tortura a bon ritme. Pitjo el botó vermell ciclocomputador i abaixo el cap. Noto, però, una presència enganxada a la meva roda de darrera. No l'havia sentit acostar-se. El saludo Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-9863280143742234062013-03-28T20:39:00.001+01:002013-03-28T20:39:14.571+01:00La TíaFa molt temps que Serrat li va dedicar una cançó, tot i que ell mai ho va saber. La va clavar tant, que gairebé no caldria afegir res més. Potser, ara que ha marxat, que es perd una d'aquelles persones de qui s'enveja tanta energia, tot i haver superat els 90 anys. Una energia que feia que mai fos a casa, que sempre la feia voltar, caminant, en autobús, tren i fins i tot avió. Que li va permetre Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-47973303451210507492013-03-27T10:29:00.001+01:002013-03-27T10:31:19.854+01:00Cap al club...
L'avinguda, fosca encara, la segueix amb la mirada mentre dirigeix les seves passes fins a la porta. Arrossega una maleta de viatge amb rodes, molt més còmoda de transportar quan els braços i l'esquena ja no responen com abans. Saluda a la recepcionista, com cada matí, amb aquell castellà que delata una procedència molt llunyana, que tot i que va deixar enrera molts anys, no pot ni vol amagar. Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-55598247727688865462012-11-10T18:48:00.000+01:002012-11-10T19:15:27.182+01:00Dinant a Abissínia
Un, dos, tres i quatre… un, dos, tres i quatre… Un cop saludades dues de les encarregades un se n’adona de com és de fácil canviar de món només travessant la porta d’un restaurant. La llum de la mirada de les persones que regenten aquell local supleix amb escreix la que es podria trobar a faltar en qualsevol altre lloc.
La taula, petita, rodona i baixeta, et mira convençuda que al seu Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.com