tag:blogger.com,1999:blog-19601137667799500182011-12-03T17:45:32.073+01:00Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.comBlogger1081100tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-65542212189378912272011-05-21T14:13:00.004+01:002011-06-01T08:28:59.823+01:00

Acaba d'arribar d'una excursió del zoo i recita, un per un, tots els animals amb els quals s'ha trobat. Ho fa amb els ulls molt oberts, mantenint encara aquella excitació que l'ha fet despertar-se cada nit de la darrera setmana a unes hores força intempestives. D'aquí a un mes en farà 4 i és més que problable que aleshores encara resti a les seves cames algun blau d'alguna caiguda succeïda o que

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-58222943403929733502011-03-05T18:28:00.003+01:002011-03-05T18:55:32.448+01:00

Va trobar la peça un cop va enretirar la part que havia servit de base de l'armari tants anys. Era aquella part que completava un dels trencaclosques d'aquell llibre de la caputxeta, concretament aquella escena en què el llop empaitava a l'àvia dins la casa. Recordava aquella imatge sempre incompleta, diferent a la perfecció de les altres pàgines. Una situació que havia hagut d'explicar als seus

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-27102223980769932462010-12-31T08:32:00.002+01:002010-12-31T08:33:26.135+01:00

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-52285840903365384842010-12-09T22:50:00.005+01:002010-12-10T12:23:49.886+01:00

Llums de diverses tonalitats i brillantors il·luminen gairebé tots els balcons del vell edifici de la cantonada, petites portes d'entrada a universos particulars. La vesprada ja ha caigut sobre la ciutat i al primer pis els infants ajuden a posar la taula. El so d'un ganivet colpejant el terra fa que aparegui el pare demanant més cura en l'operació, mentre la mare el segueix amb una olla de sopa

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-15248024779929595032010-12-07T11:51:00.003+01:002010-12-07T12:12:26.548+01:00

El capità i el seu brau soldat van esmunyir-se en la foscor de la cova. Estaven sitiats i sabien que qualsevol soroll podia delatar-los en qualsevol moment. No gaire lluny es sentien passes, veus i altres sons que no podien desxifrar. A la cova s'hi estava prou bé en comparació amb el fred que feia fora. Això sí, no tenien menjar i feia ja massa hores que havien sopat la nit anterior. Ara

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-33829167413940362702010-11-19T05:33:00.003+01:002010-11-19T06:03:05.588+01:00

Les portes del vagó es tanquen i s'inicia un nou trajecte cap a qualsevol lloc. Els seients, tots ocupats, observen i escolten històries, confidències, mentides, veritats i silencis. Rostres que coincideixen dia sí i dia també en el mateix espai però que no es relacionen més enllà de mirades que busquen una salutació o són fruit d'una casualitat mal entesa. Ulls que no aixequen la mirada dels

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-27287179439727066702010-10-31T14:40:00.002+01:002010-10-31T14:45:16.976+01:00

<!--[if gte mso 9]> Normal 0 21 false false false MicrosoftInternetExplorer4 <![endif]--><!--[if gte mso 9]> <![endif]--><!--[if gte mso 10]> /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Tabla normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-79868006249366477612010-10-24T22:15:00.004+01:002010-10-24T22:44:06.118+01:00

Venècia és aigua, és història, és enigmàtica, és singular, és turística... i també és cara. Una ciutat on no hi ha cotxes, on la meitat de la gent que circula pel carrer va amb un mapa a la mà intentant trobar una direcció amb la que mai es dóna fàcilment sinó parlem de la Plaça de Sant Marc o el pont de Rialto. Venècia són canals amb góndoles i gondolers, amb aquelles samarretes a ratlles blaves

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-70897751065467033232010-06-08T13:54:00.004+01:002010-06-08T20:15:53.215+01:00

El tercer dia a Tànger proposa de bon matí una visita a la senyora de les "tortitas". Complert aquest primer tràmit s’inicia la darrera jornada, amb sessió de treball continu enmig d’un clima de calor que és més difícil d’aguantar quan hi ha una piscina a una desena de metres que et mira fixament.Superat el tràngol, un dinar de tots els participants posa punt i final a les jornades. A destacar

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-84619974552103839842010-06-08T13:44:00.003+01:002010-06-08T20:16:10.442+01:00

Un dels plaers d'allotjar-se en un hotel, sinó el més gran, és l'hora de l'esmorzar. Aquell buffet amb sucs de diferents colors, aquells pastissets que series capaç de tastar un per un, i tornar a repetir fins quedar-ne fart. Aquells bols plens de cereals al costat de les gerres de llet. Aquell cuiner que t'espera amb la paella a la mà per preparar-te aquella truita que tu mai et faries a casa

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-61936005441060254862010-06-07T22:22:00.005+01:002010-06-08T20:16:23.651+01:00

Uns calorosos 21º (segons el sobrecàrrec de l’avió) ens reben a l’aeroport Ibn Batuta de Tànger gairebé al migdia. El grup, dividit en dos per allò tan paranormal que pot arribar a ser recollir unes maletes facturades, aprofita per començar a prendre consciència d’on és. La visió d’un bar presidit per una fotografia gegant del rei Mohamed VI prenent un te no ofereix dubtes: som al Marroc. Pel que

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-4208025885061942652009-11-11T15:30:00.001+01:002009-11-11T15:30:54.704+01:00

La nostra història va començar farà cosa de tres anys. A un quart de set del matí, ell ocupava la cinta de córrer i jo la bicicleta estàtica del gimnàs d’un d’aquests clubs que tenen de tot. Recordo haver-li dirigit una salutació durant els primers dies, però cansat de no haver trobat resposta, vaig declinar fer-ho més vegades, tot i que a aquelles hores érem sempre els mateixos els sis o set que

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-44832538685742385762009-10-26T23:55:00.004+01:002009-10-27T09:35:08.658+01:00

Tan bon punt va baixar del cotxe va tornar a ensumar aquell aire amb olor a camp que tan bé recordava de la seva infantesa. Feia 15 anys que no tornava a l'indret on estiu rera estiu passava les vacances lluny de la pol·lució i el xivarri de la gran ciutat. El primer pas el va encaminar cap a aquella casa tancada que li havia servit de llar. La porta, bruta i tancada, era suficient per entendre

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-15739944218736820502009-10-13T22:26:00.003+01:002009-10-13T22:45:33.265+01:00

Deixadesa, falta de temps, altres motivacions... però no manca de temes. El blog ha estat aturat, però el món no. Un món que és capaç d'informar-nos amb tota la serenitat que el president dels Estats Units, és a dir, del exèrcit més gran i mortífer del planeta, ha estat guardonat amb el nòbel de la pau. Un món que oblida persones com Vicenç Ferrer o d'altres que no seran mai tan coneguts i que

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-13706878678106761122009-09-12T22:36:00.003+01:002009-09-12T23:14:14.700+01:00

El prestatge del pa ha estat saquejat i les treballadores de l'establiment no donen a l'abast de preparar una nova fornada d'aquell producte precuinat que arribarà al migdia a la nostra taula com un luxe indispensable i a la nit com un sucedani del xiclet. Prop d'allí, a les caixes, els escàners no entenen de ponts ni de diades i no se'n saben avenir de tots els "pips" que arribaran a cantar en

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.com11tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-3258916188650945512009-09-05T13:20:00.005+01:002009-09-05T14:23:20.602+01:00

Fer els prop de 200 metres a cop de pedal fins a la platja per veure com el sol és el primer que es dóna un bany en les aigües de la Costa Brava és un plaer que cal gaudir com a mínim una vegada l'estiu. En el trajecte, tendes i caravanes encara tancades, purgant potser els pecats que les van mantenir obertes fins tard. Les taules de plàstic (blanques, verdes,... tant és) s'han convertit en un

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-21059814404747248352009-07-30T22:09:00.005+01:002009-07-31T11:58:50.996+01:00

Fotografia de Ramon PérezNo hi havia entrat mai i era un més d'aquells comerços que sempre hi han estat però del qual desconeixia tot. Fa pocs dies, em van referir la seva baixada definitiva de persiana i llavors em va picar la curiositat. Era, de fet ho serà fins avui divendres, una papereria d'aquelles que ja no en queden. Petita, fosca, amb tot d'estanteries plenes de capsetes, cada una amb la

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-84011840425145309802009-07-26T07:07:00.001+01:002009-07-26T07:09:07.654+01:00

Sí, és a tu, que fa unes setmanes que potser no surts de casa, que has d’estar passant per un infern després que l’error que vas cometre s’emportés a un bebé d’una família que encara no s’havia recuperat de la pèrdua de la mare.No diré allò tan manit de que “sé com et sents”, perquè no seria veritat. M’ho puc imaginar, però d’aquí a viure-ho les 24 hores del dia, sense poder ni sortir al carrer,

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-70606179467325063982009-07-16T10:30:00.004+01:002009-07-16T10:36:11.796+01:00

La princesa està trista. Encara no ha fet els quatre anys i ja pateix. La vida, igual que la fa esperar per altres coses, no hauria de ser tan cruel tan aviat. El seu príncep, després d'un parell de balls en el castell on cada dia s'apleguen totes les princeses del seu regne, ha escollit anar de caça abans que compartir estones amb ella. Ella, que escriu millor el seu nom que ell mateix, se sent

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-83274524670276908482009-07-12T05:06:00.004+01:002009-07-12T05:46:16.691+01:00

Deserta des de fa anys, la casa de la iàia s'ha convertit en un túnel del temps en el que de tant en tant val la pena entrar-hi. Encara manté aquell to sobri que no perdrà mai gràcies a uns mobles que juraria que ja hi eren quan van construir les parets. Unes parets que han vist créixer dues generacions i que guarden tants secrets com maons. Que de ben segur encara veuen aquell vailet de cinc

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.com11tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-64945773179976620922009-06-19T18:58:00.004+01:002009-06-19T19:27:17.246+01:00

Un llibre de sudokus a mig fer, un got d'aigua mig buit, les ulleres i el darrer llibre començat ocupen la tauleta del seu costat. Les seves mans no donen cap indici de la destresa que fins no fa gaire tenien, capaces d'enquadrar la millor fotografia, arreglar qualsevol electrodomèstic, estucar un pis o aixecar una pared. Les seves cames, sempre primes, ara ho estan encara més. Se'n va.La casa,

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-40902343050106091052009-06-18T21:11:00.005+01:002009-06-18T21:33:57.322+01:00

Vull dedicar el post d'avui a un gran fotògraf i millor persona que té l'encàrrec a partir d'ara de fer els reportatges des d'aquells núvols que tan bé il·lustrava.Gràcies per tot.Si voleu seguir gaudint, cliqueu aquí.

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-28606701543888476302009-06-08T14:32:00.002+01:002009-06-08T14:36:42.752+01:00

M’assec davant l’ordinador a transcriure les línies que vaig escriure a la ment fa uns dies mentre ocupava la butaca del seu despatx. Una butaca orfe des de fa massa dies i que, fruit de la seva ignorància, espera tornar a ser utilitzada en un futur no gaire llunyà. Allà assegut puc reconèixer aquells estris tan quotidians que no serien gens especials de no conèixer la persona que els utilitzava.

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-10399735856047598992009-05-22T14:04:00.005+01:002009-05-22T15:38:18.976+01:00

... voldré tornar a trepitjar l'Old Delhi, allà on els cables de la llum semblen estenedors creuats que ocupen bona part del cel indi. Allà on pots trobar des d'una clau fixa per arreglar l'hèlix d'un avió fins a els fregits més picants que no insensibilitza a la primera mossegada la poc acostumada llengua occidental. On la combinació de la calor enganxosa i l'olor d'espècies posa un marc

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.com13tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-20537036681970746792009-05-05T14:21:00.002+01:002009-05-05T14:21:56.379+01:00

Faltava poc per les vuit del vespre quan els pares van decidir que endarreriríem una estona més el sopar. La veritat és que tenia certa gana, ja que portava tot el dia corrent d'un lloc a un altre, gaudint de l'extensió de llibertat que em proporcionava el càmping. Però davant l'opció d'haver d'escollir entre seguir jugant i menjar, si com jo teniu o heu tingut prop de dos anys, també escolliríeu

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-20912534783238748202009-04-23T14:03:00.001+01:002009-04-23T14:03:39.326+01:00

El seu somriure entremaliat es mantenia impassible, mentre el seu cos trontollava sobre les seves cames d'un any i escaig. Tot i la seva joventut ja coneixia tots els racons de la haima i sabia guanyar-se perfectament la seva àvia amb una abraçada tendra en el moment adequat. El Magidi era així. I segur que ho segueix sent 5 anys després.Era el primer fill de la Levhaila, i el primer nét de la

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-54851091010445823932009-04-15T13:30:00.003+01:002009-04-15T14:44:38.049+01:00

Camina a poc a poc, arrossegant els peus. Aviat farà 90 anys que corre pel món i les forces ja no són les que eren. Fa una dècada que és vidu i ja no va tan nèt i polit com quan la Pepita el revisava abans que pogués sortir al carrer. La seva camisa ha perdut la blancor d'aquells dies llunyans. Els pantalons, marrons, no poden amagar alguna que altra taca, i les sabates no seran negres mai més.

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-4609080686643683992009-04-02T09:11:00.002+01:002009-04-02T09:18:42.171+01:00

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-25387871983858524102009-03-26T00:18:00.008+01:002009-03-26T10:59:55.850+01:00

Avui fa exactament 5 anys que vas marxar. Tot i que era un desenllaç esperat l'adéu no va ser més fàcil. Ens vas deixar molt jove, massa jove, quan començaves realment a gaudir d'una vida sense preocupacions, sense maldecaps. Però tot això ja ho saps i no cal que li donem més voltes.En aquests cinc anys t'has perdut moltes coses. La mama segueix tan forta com sempre, vivint amb la iaia, que ja en

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.com13tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-71827622701930024042009-03-21T05:39:00.005+01:002009-03-21T21:54:09.414+01:00

"Hola, qué tal? Me lo había parecido que eras tú, pero no estaba seguro. Todo bien, no? Tienes facebook, verdad? Creo que te he visto por allí. Pues nada, ya te agregaré y eso, y después decimos de quedar un día para una cena con todos, que es lo que se hace. Nada, te dejo que tengo prisa".Uaau. Una "ametrallada" verídica. I sorprenent. No només perquè a l'individu en qüestió el recordava força

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-8914442355196469542009-03-13T00:02:00.001+01:002009-03-13T00:08:32.108+01:00

Els nens, com més entretinguts estan és pintant. La iaia ho sap, i per això el primer que els porta són els pots plens de rotuladors i fulls per què, de passada, puguem descansar la resta també una estona. Però vés per on que la iaia, suposo que en un intent encobert de fer neteja de la que va ser la meva habitació, a més dels fulls els hi porta una antiga agenda meva "per què pintin"...Ah no. No

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-90351628889542485902009-03-11T05:24:00.000+01:002009-03-11T05:25:23.441+01:00

Una de les coses que crec més esfereïdores que he tingut l'oportunitat de veure en els viatges a països en vies de desenvolupament és veure aquelles grans parabòliques en els terrats dels edificis, o de vegades, en el sostre de les cases de fang. Ha de ser tota una pràctica de massoquisme tenir l'oportunitat de veure per una finestra tot allò que mai arribaràs a tenir. Objectes tan simples per

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-31696741798411608302009-02-27T15:08:00.001+01:002009-02-27T15:10:48.940+01:00

No ens vam arribar a conèixer, tot i que potser ens vàrem saludar alguna vegada en creuar-nos per la carretera, com acostumem a fer els ciclistes. Tenies un futur per davant. No només en el camp de la bicicleta, on m’han dit que als teus 39 anys encara competies i guanyaves curses, sinó també en altres aspectes quotidians: una bona feina amb responsabilitats laborals, i sobre tot, dos fills que

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-55040217610278162302009-02-26T15:06:00.005+01:002009-02-26T15:34:28.664+01:00

Avui, en arribar a la feina, he vist que tenia sobre la taula una d'aquelles revistes que envien les ong per parlar de la feina que desenvolupen en els països empobrits. Bàsicament acostumen a explicar projectes i problemàtiques, i aquesta no era l'excepció. Però hi ha hagut un article que m'ha cridat especialment l'atenció: parlava sobre les 10 crisis humanitàries més oblidades del 2008.Un, que

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-10061342085332636032009-02-12T23:10:00.003+01:002009-02-12T23:42:29.282+01:00

Tot just acabo d'arribar de la dura sessió d'spinning. La crònica dels poc més de dos-cents metres que separen el club esportiu de casa meva es repeteix cada dimarts i cada dijous. Només sortir del recinte, els quatre o cinc cotxes aparcats en doble filera, ocupats per pares responsables o per nòvios curosos de les seves xicotes. Potser avui en algun d'aquests cotxes s'hi guarda un regal

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-53628434452743860932009-02-05T15:42:00.002+01:002009-02-05T15:46:30.694+01:00

Tots sabem que hem de morir, un dia o un altre. La percepció d'aquesta certesa, però, ha de canviar quan saps que el moment és a prop i no hi ha res per allunyar-lo. Llavors, les maneres d'entomar la situació poden ser moltes, tantes com maneres de ser. Hi haurà qui farà una fugida endavant i intentarà fer totes aquelles coses que pensa que encara no ha fet... Hi haurà qui s'asseurà a plorar i

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-71422042753247806922009-01-27T06:05:00.006+01:002009-01-27T06:41:09.611+01:00

Fins al vespre no em vaig adonar. L'Aina havia complert la part del tracte que li tocava i posàvem un gomet en el calendari de la nevera quan vaig veure que el dia que érem a prop de tancar era el 26. De seguida em va venir a la ment que aquella data era d'un aniversari. Ja em passa això, que només visualitzar un dia en un mes determinat ho enllaço amb l'aniversari d'alguna persona que he conegut

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-15284598902677261612009-01-23T14:13:00.002+01:002009-01-23T14:40:52.569+01:00

"Noi, quan truquin a la porta, tu vas i obre". Això tan bàsic en l'educació de qualsevol pre-adolescent pot jugar-te una mala passada si la casa a la que truquen a la porta no és teva. Així que, si ara que estem en plena crisi no hi ha més remei i teniu que endinsar-vos en el lleig món dels robatoris d'habitatges desocupats, si us plau, quan truqui la policia a la porta, no cal que obriu. Pel

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-44191492208161450692009-01-13T14:20:00.003+01:002009-01-13T15:02:30.630+01:00

En Josep va rebre la trucada a quarts de sis de la tarda, quan tot just acabava la darrera classe del dia. Era la seva mare, que amb una veu que denotava una inseguretat que no sabia reconèixer-li, l'informava que feia poques hores que el seu pare havia mort. La notícia el va agafar tan fred com sempre ho feien els afers que tenien relació amb el seu progenitor. De fet, no en sabia coses gaire

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-89401291955344472512009-01-09T15:43:00.003+01:002009-01-09T15:47:11.724+01:00

"Va saltar del llit en sentir aquells sospitosos sorolls. En sortir de l’habitació va estranyar-se que encara fos tot fosc. Ja al passadís s’adonà que la porta de l’entrada estava oberta. Descalç, va travessar-la i mirà escales avall. Allà, al quart pis d’aquell vell edifici sense ascensor, estava el seu pare, carregat amb dos tricicles de fusta. Va fer-li un crit per atraure la seva atenció. L’

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-27592612216281882992009-01-07T13:56:00.004+01:002009-01-07T14:04:59.845+01:00

“Has vist la portada del diari d’avui? Sempre és el mateix!” El comentari me l’ha fet l’Eva només posar el peu a la feina i donar-me el 20minutos. Es referia a la fotografia que il·lustrava una nova matança, una més, feta a Gaza ahir. En la imatge, la mirada incrèdula d’un pare es posa sobre el rostre dormit per sempre més de la seva filla, víctima d’un petard dels que fan por a la seva escola.La

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-25941374242632362682008-12-30T22:01:00.006+01:002008-12-30T23:26:51.317+01:00

Fa dies que li dono voltes. A les nits no puc dormir més de 5 hores seguides. Bé, de fet és per un altre "tema" de 18 mesos que "dorm" a l'habitació del costat, però un cop ja estic despert, aprofito per treure'n l'entrellat... i no me'n surto!!! La gravetat de l'assumpte només és comparable al problema que tenen els turistes que aquest cap de setmana es van quedar incomunicats a Montserrat i que

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.com15tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-51886172182405806052008-12-24T05:33:00.003+01:002008-12-24T11:11:42.700+01:00

Sí, ja ho sé. Són dos quarts de les cinc de la matinada del dia 24 i deus estar ja amb el trineu més que carregat, però és que aquest any la inspiració per fer-te la carta m’ha arribat tard (o d’hora, depenent si miro el calendari o el rellotge). Li has de donar les gràcies al Quim, que s’acaba de despertat per prendre el seu “bibi” nocturn. Un vici com qualsevol altre. T’explico: hi ha crisi.

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-17573520303678834332008-12-16T21:57:00.004+01:002008-12-17T09:26:37.618+01:00

Eren les 9 del vespre i feia estona que era fosc. Plovisquejava i la temperatura era baixa. Caminava cap a casa seva per un carrer on feia un parell de dies que s’havia espatllat l’enllumenat públic i la solitud del moment enmig de tanta foscor només era trencada pel soroll dels cotxes que provenia de l’avinguda que hi havia un parell de cantonades més enllà.Havia tingut un dia dur. Sortint de

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-52624236421517184152008-12-02T14:57:00.002+01:002008-12-02T15:01:20.634+01:00

El vaig descobrir una llunyana Setmana Santa del 98, a Den Bosch, Holanda, on el seu equip jugava la Recopa d'Europa. Les seves filigranes al camp, la seva velocitat i efectivitat em van fer "batejar-lo" com el Ronaldo del hockey, per aquella dèria que tenim tots els periodistes esportius d'identificar-ho tot amb el futbol. 10 anys després la comparació ja no s'aguanta per enlloc i fins i tot

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-19301923730097566942008-11-22T00:04:00.003+01:002008-11-22T00:35:24.266+01:00

Dijous al vespre Antena 3 va oferir una pel·lícula sobre els últims dies de Franco, tot coincidint amb els 33 anys de la seva mort. Del film em van sobtar sobretot una cosa: l'elecció de l'actor escollit per fer del dictador, Manuel Alexandre. No sóc cap especialista en cinema, i menys en l'espanyol, però a mi aquest actor sempre m'ha recordat aquell avi que tots voldríem tenir, afable, carinyós

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-55296767173534043922008-10-30T21:08:00.003+01:002008-10-30T21:20:01.229+01:00

Encenc la televisió des del llit i l’informatiu m’envia directament a la República Democràtica del Congo, un bonic nom per a un país que existeix des del 2003, després de posar fi a una història de 43 anys com a Zaire, estat absolutista liderat per Mobutu. Recolocant-me sobre el coixí, recordo que la versió oficial diu que porten des de 1999 en guerres tribals, segurament perquè quan els europeus

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-52700930120473911702008-10-26T20:39:00.003+01:002008-10-27T11:33:31.807+01:00

Sí, ja n'ha fet tres. Ja fa temps que no porta bolquers, ni pipa per dormir. Que es treu els mitjons i les sabates, els pantalons i fins i tot de vegades la samarreta. S'està fent gran. Ha canviat els Baby Einstein per la Blancaneus, ha tastat la xocolata (i li agrada!!) i ara somia amb menjar el seu primer xiclet. Reconeix totes les lletres i ja comença a escriure la seva primera "A". Quan fa bo

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-47589475629608077442008-10-13T11:07:00.005+01:002009-03-26T09:59:06.260+01:00

6 mesos. Per a tu, tota una vida. Per als teus pares, una lluita que ha acabat amb derrota. Per als del teu voltant, una tristor que omple el pit i fa que les llàgrimes apareguin als ulls. Esforços i sacrificis per esborrar del teu camí un destí que ha esdevingut inalterable. Aquells núvols blancs en el cel blau que mai vas poder veure. Aquells perfums de les flors del jardí que mai vas olorar.

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-57960311276968077092008-10-13T06:53:00.006+01:002008-10-13T10:37:54.820+01:00

World Trade CenterAhir vaig veure una bona estona la pel·lícula que feien a La 1, aquesta que recorda els esdeveniments succeïts l'11 de setembre. Si pogués parlar un parell de minuts amb el director del film li diria que potser no calia gastar esforços i diners en la seva obra. Tot el que es veia ja ho vàrem viure en directe, a través del 30Minuts o qualsevol altre documental que s'ha fet amb

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-28918674113840152992008-10-03T22:07:00.004+01:002008-10-03T22:42:45.538+01:00

Va matinar. Com molts dilluns, aniria al gimnàs, en un nou intent de posar-se en forma. Un intent que naufragava els dijous com a molt enllà. Després de la suada i la dutxa, va asseure's a esmorzar les torrades amb mantega, fullejant el diari del dia anterior, i ordenant les idees. Feia dies que estava il·lusionat amb la compra d'una moto. Portava estalviant més d'un any i finalment el somni es

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-83008337915820829882008-09-19T17:11:00.001+01:002008-09-20T05:35:03.417+01:00

Passa les hores mortes en el seu balcó de dos metres quadrats. Asseguda en una cadira blanca de plàstic mira sense mirar al sostre, al carrer, als altres balcons. Repassa el que li ha succeït avui a l'escola, somia el que vol que li passi demà, oblida tot allò desagradable que ha viscut. De tant en tant, rep la visita del seu germà gran. S'empipen mútuament, discuteixen, riuen, comenten que tot

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-21037895246645162162008-09-18T02:37:00.003+01:002008-09-18T03:01:04.166+01:00

Doncs sí, la iaia ja en té 88. Els va fer tot just ahir, amb bon humor, amb un estat físic envejable per a la seva edat i envoltada de la família. No entraré en detalls personals, però una persona que tenia 16 anys quan va esclatar la guerra civil, 55 quan va morir Franco i 72 quan es van celebrar els JJOO de Barcelona, té molt a explicar. Ah!, potser a ella li agradaria també que en aquesta

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-49789476786863129202008-08-28T22:55:00.004+01:002008-12-17T16:24:17.883+01:00

Algú va dir que això de fer vacances amb nens és desitjar constantment que els segrestin, però actuar contínuament per evitar-ho... quanta raó tenia.Sort que sempre hi ha temps per a altres petites coses...

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-84214234868007284062008-08-06T12:17:00.004+01:002008-08-06T12:33:53.097+01:00

Aquest matí he rebut la visita del Hassan, un jove senegalès que porta un mes per Terrassa. Només veure'm ha dit que em coneixia. La resposta a aquesta coneixença l'hem trobat en el seu poble d'origen: Daara. Aquest va ser un dels llocs que vàrem visitar fa ja dos mesos en l'estada al seu país. Un indret recordat especialment perquè allà, després de 6 hores de viatge en cotxe, el taxista va dir

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-14439117969324127522008-08-05T09:26:00.004+01:002008-08-05T09:52:39.583+01:00

Ja sembla que fins i tot ho admet el president del govern. Definitivament estem en crisi. Una crisi que, dins de la globalització que hem creat, és a dir, globalitzant tot allò que interessa al Nord i oblidant-nos de les conseqüències que això té al Sud, no ens afecta a tots per igual. Així, mentre que per aquí anem a sopar fora una vegada a la setmana en comptes de dos, en altres països han

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-8354377651091717732008-08-04T12:23:00.004+01:002008-08-04T15:55:15.135+01:00

La fotografia principal de la portada del diari d'avui ens mostra un munt de cossos sense vida d'indis que han mort després que un rumor originés una estampida en un temple hindú. 145 morts. Pot arribar a ser difícil de comprendre, però a mi m'ha vingut a la ment l'estiu del 2002, en un poble allunyat de les rutes turístiques que s'anomenava Orcha. El dia que vàrem passar allà va coincidir amb

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-58861100952488125392008-07-11T22:57:00.002+01:002008-07-11T22:59:47.472+01:00

(Clickar a sobre per veure-ho gran)

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-39811867076733203802008-07-08T05:07:00.003+01:002008-07-08T05:30:53.727+01:00

Aquests dies ens trobem a Terrassa de Festa Major. Unes dates que, tret del centenar d'actes de tota mena que s'apleguen a les places de la ciutat, conviden a la gent de tots els barris a sortir als carrers del centre. Les riuades de persones, personatges i d'altres serveixen per adonar-se de com pot arribar a passar el temps, tot creuant-nos amb rostres que feia anys que no vèiem. Cares a les

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-30626329669157305742008-07-03T21:23:00.008+01:002008-07-03T21:58:50.603+01:00

Endintsant-nos a la terra dels baobabs, mentre més calurós i sec es va tornant el clima, es van descobrint les diferents maneres de viure que tenen els senegalesos. En poques hores es perden de vista els venedors per donar pas als agricultors i ramaders. Tot i això, el denominador comú segueix sent la falta de mitjans, d'infraestructures, d'oportunitats. Arriba un moment, però, que els ulls

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-89808972736188630982008-07-01T22:21:00.003+01:002008-07-01T22:32:05.651+01:00

O més aviat m'ha fet emprenyar una vegada més. Que un cotxe de l'empresa "Fàcil Park" estigui a sobre de la vorera té la seva gràcia quan es tracta de l'empresa que ha de solucionar o gestionar l'aparcament de la ciutat. Sí, és veritat que el parc mòbil ha crescut desmesuradament i en moltes zones és impossible trobar un aparcament "legal", però dissortadament es distreu massa sovint la

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-9459855242947318342008-06-18T22:48:00.003+01:002008-06-18T22:56:53.533+01:00

Així, ben gros, en majúscules. Faig un incís en la redacció de cròniques per mostrar què és el que aquests ulls han percebut a la terra dels baobabs. Per cert, per veure els "protas", s'ha d'esperar fins al final de tot. Coses del màrqueting...I, per acabar, una cançó que em va encantar només sentir-la per la ràdio en aquell taxi groc, però que m'ha captivat encara més quan he pogut descobrir el

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-47566283540147451442008-06-16T10:36:00.009+01:002008-06-16T11:49:07.140+01:00

Dakar és una ciutat plena de vida, si per vida entenem comerç. Els seus mercats "oficials" conviuen amb els centenars, milers, de paradetes i venedors ambulants que ocupen els carrers de la capital. És possible que t'ofereixin de tot pel carrer, molt més enllà de les típiques figures de fusta o les bosses de colors estridents. El seu objectiu no són els turistes, pocs, que passegen per la ciutat,

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-62241133332131038312008-06-10T12:12:00.003+01:002008-06-13T09:34:24.554+01:00

Una bufarada d’aire calent ens ha donat la benvinguda a Dakar. Tot i ser de nit, els 26 graus de temperatura ens avisen del que ens espera quan surti el sol. A la sortida de l’aeroport, res de nou en comapració amb altres països: taxistes que t’ofereixen els seus serveis, maleters que es barallen per agafar-te les bosses i “reis del canvi”, és a dir, aquells qui et garanteixen un canvi “no

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-34374326447423979412008-03-13T11:04:00.003+01:002008-03-13T11:06:10.044+01:00

Avui he rebut un d'aquells powerpoints amb fotografies fantàstiques que fan caure la baba. Habitualment faig una passada ràpida i cap a una altra cosa. Però hi ha hagut una foto que m'ha arribat a l'ànima. Deixeu-me-la compartir.

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-45860034127034647802008-02-14T17:36:00.005+01:002008-02-14T17:48:01.808+01:00

De totes (i són moltes) les fotografies que he fet en el decurs de tots els viatges que he tingut l'oportunitat de fer, n'hi ha una que emprenya, fa pensar, tremolar,... i que avui, remenant pel disc dur de l'ordinador, he trobat. Algú deia allò de "més val una imatge que mil paraules". Aquesta foto és de les que dóna suport a aquesta teoria.Nova Delhi (Índia), estiu del 2002

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-24174478672848425402008-02-14T17:04:00.006+01:002008-06-13T09:35:25.083+01:00

Vàrem arribar prop de les 3 de la matinada. L'aeroport estava desert i la falta de llums a l'exterior feia de la nit la més fosca que mai havíem viscut. Després d'uns moments de desconcert, el grup es va anar dividint per les wilayas de destí. Els que anàvem a Smara vam muntar a la caixa d'un camió i ens vam col·locar com vam poder entre motxilles i grans bosses plenes de menjar. Fou un viatge

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-67801117021412671512008-01-20T06:47:00.000+01:002008-01-20T06:49:13.592+01:00

(clickeu a sobre per veure-ho gran)

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-42479663637271009142008-01-06T07:38:00.000+01:002008-01-06T07:40:46.290+01:00

(clickar a sobre ver veure-la gran)

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-45658408866392264152008-01-05T14:45:00.001+01:002008-01-06T08:13:28.612+01:00

Aquesta nit han passat els reis per casa meva. Han entrat per no sé on exactament, doncs la finestra de la galeria estava tancada i segueix tancada i no tinc xemeneia. S'han begut un got de llet, potser no massa esplèndid per 3 persones però el preu de la llet no permet gaire alegries i no m'atrevia a posar-los res amb alcohol perquè segur que els Mossos fan guàrdia avui. Han deixat diversos

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-84806296742189658242007-12-30T05:48:00.000+01:002008-01-03T08:00:08.942+01:00

Han passat prop de 15 anys d'ençà la darrera vegada que vaig estiuejar al "pueblo". Molt temps. Massa temps. O potser no? Dies enrera vaig trobar una pàgina web sobre el poble (no té gaire més de 150 habitants) on per uns minuts el passat va tornar a ser present. Com si la terra no hagués girat en tot aquest temps, vaig redescobrir situacions viscudes, cares conegudes, tradicions que no

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-77356217671181320082007-11-19T17:48:00.000+01:002007-11-19T18:25:50.537+01:00

Aquesta setmana passada ha tocat neteja de "l'armari dels papers". Sí, tots en tenim un d'aquests armaris on hi van a parar factures, nòmines, garanties, llibres d'instruccions, àlbums de fotos i papers i més papers que, pel que sigui ens semblen interessants i pensem que val la pena guardar-los, que ens podran fer un servei en el futur, tot i que la majoria de vegades el seu futur es dibuixa

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-16079866546985655912007-11-07T13:31:00.000+01:002007-11-07T13:34:47.158+01:00

Protestes, escridassades, exigències… tot això i una mica més ha estat el que ha provocat la visita dels Reis a Ceuta i Melilla, ciutats espanyoles al nord de l’Àfrica. Els marroquins argumenten que estan enclavades en el seu territori físic i que haurien d’integrar-se dins el seu estat. Els espanyols es valen de la memòria, tractas signats a l’edat mitjana i de moments més memorables

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-19807087282327391742007-11-03T22:49:00.001+01:002008-06-13T09:36:23.208+01:00

Hi ha vegades que la vida et regala la possibilitat de conèixer gent que realment val la pena. Una d'aquestes persones va ser el Hatri, un saharauí que viu al camp de refugiats anomenat Smara, enmig del desert algerià del Sàhara. Era un dels tants familiars que van passar per la haima que ens acollia aquells dies inolvidables d'abril del 2004, i va ser, sobretot, el xòfer que ens va portar a

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-30442550720190782792007-09-18T04:39:00.000+01:002007-09-18T05:31:47.678+01:00

Mi nombre es Basilio Ugarte, tengo 38 años y vivo en una aldea cerca de Ica, en Perú. Hasta el pasado 16 de agosto tenía una familia, una casa, un trabajo, salud, ilusiones por cumplir y una vida por delante. Hoy tengo un hijo de 8 años y recuerdos de todo aquello que parecía que jamás desaparecería. Pero desapareció. Mi hijo, Mateo, no cesa de preguntarme que sucedió. Se lo expliqué millones de

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-88250575465264722582007-09-13T10:10:00.001+01:002007-09-13T12:05:50.795+01:00

(Clickeu a sobre per veure-ho gran)

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-71234818327865045152007-09-08T04:29:00.000+01:002007-09-08T04:59:49.000+01:00

Això del futbol a casa nostra i a la resta del món està agafant uns tints esgarrifosos. Més enllà d'un esport s'està imposant una mena de religió on els futbolistes són déus i la resta de la humantat fidels. Només així es poden entendre determinades actituds per victòries i derrotes en un partit o l'entronització dels artistes principals, els futbolistes, que no s'han d'estranyar que la seva

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-72125781519323946582007-07-05T21:39:00.000+01:002007-07-06T14:48:31.546+01:00

Tenir un fill és una experiència incomparable. La vinguda al món d'una nova persona que t'ha de canviar la resta de l'existència és un fet que un no es pot imaginar fins que no es viu. Sempre s'ha dit allò de què els infants vénen amb un pa sota el braç. En l'actualitat, però, han de fer el viatge ben carregats, ja que cadria afegir al seu equipatge una bona dosi de paciència per agunatar les

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-31723409335776330272007-06-29T08:24:00.000+01:002007-06-29T09:02:59.957+01:00

Tot mirant avui la web del diari 20minutos, he pogut trobar unes perles que voldria compartir, simplement per veure quina és la tònica que impera a la societat actual..."El Vaticano investiga si el Papa Juan Pablo II salvó la vida al piloto Robert Kubica"(...) Se estudiarán todos los hechos e incluso es posible que el piloto pudiera ser llamado a declarar. Kubica siempre corre con una foto

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-64915481227606164122007-06-14T21:37:00.000+01:002007-06-15T08:13:32.094+01:00

Fa uns dies va finalitzar a Alemanya una nova cimera del que s'anomena G8, una reunió on hi assisteixen els 7 països més industrialitzats del planeta(EEUU, Alemanya, Canadà,França, Itàlia, Japó i Regne Unit) més Rússia. En aquesta trobada es discuteixen els temes més importants per la humanitat i s'intenta arribar a acords per solucionar-los. Vaja, que fan la feina que hauria de fer l'ONU només

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-81859522128997400802007-06-04T16:58:00.000+01:002007-06-14T21:36:06.793+01:00

Guerres, massacres humanes, crisis a causa de la manca d'aigua, governs corruptes que fan i desfan per sobre dels principis mínims, interessos econòmics que tenen més valor que milions de vides...Realment si haguéssim d'anar tot el dia amunt i avall pensant en tot el que és millorable en aquest món, per una banda ens faltarien hores, i per una altra, els psiquiatres farien l'agost amb llargues

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-12972659057247045202007-05-24T21:24:00.000+01:002007-05-25T07:43:35.148+01:00

Diumenge hi ha eleccions municipals. Em penso que de moment no he donat cap exclussiva. Durant les darreres setmanes (bastantes més del que pròpiament es coneix com “la campanya”) ens hem hagut d’acostumar a conviure amb els carrers, places i avingudes plenes de cartells amb diferents cares de candidats (la majoria) i candidates (les menys). Tots i totes ben posadetes, amb el millor dels seus

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-64149018688556578602007-05-07T21:04:00.000+01:002007-05-07T21:36:10.211+01:00

Fa un temps constatàvem des d'aquestes mateixes línees que els bars de Barcelona, i concretament els seus lavabos, no estan per passar gaires controls de sanitat. Amb això assumit, no és d'estranyar que els barcelonins es busquin la vida quan arriba el moment d'"alliberar-se", i troben altres alternatives a trepitjar un lloc on hauran de sentir allò de "oiga, que para ir al baño hay que consumir!

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-90762793224995916132007-04-24T11:44:00.001+01:002008-06-13T09:37:31.212+01:00

Avui penjo un article que he trobat a la revista de l'ONG Global Humanitaria. Em penso que no cal gaire més...Soy ADAM MADALITSO tengo 8 añosy vivo en Kabudula (Malawi)1. Me levanto… un poquito antes del amanecer.2. Por la mañana… lavo ropa y, si mis padres no están, me hago la comida.3. Vivo solo con mis padres. Mis abuelos viven en otra cabaña.4. Mi casa es… de ladrillo, con el techo de paja.5.

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-89076592075494253242007-04-19T02:07:00.000+01:002007-04-19T12:21:55.992+01:00

Ho té molt clar: "Quiero ser la primera mujer que sea presidenta de Bolivia". Amb només 17 anys, la Maribel podria explicar-nos moltes aventures que la gent de la seva edat del nostre país no seria capaç ni d'inventar. Va treballar des de molt petita a les mines de Cerro Rico, a Potosí, en unes condicions infrahumanes, i en va aconseguir sortir amb vida. Aquesta mena de treball és molt usual a la

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-11711597317021801652007-04-17T21:05:00.000+01:002007-04-17T21:35:24.193+01:00

Els mitjans de comunicació acostumen a acarnissar-se amb tot allò que es surt de la pauta marcada. Ara tindrem uns quants dies d'imatges esfereïdores de la matansa de Virgínia, als EUA, on han mort 33 persones. Unes quantes menys que les que moren diàriament a l'Iraq o a altres guerres oblidades.Una altra prova d'aquesta manera d'escollir notícies la vàrem poder trobar la passada Setmana Santa,

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-39477354203791548662007-04-12T21:20:00.000+01:002007-04-14T16:35:04.559+01:00

Té 24 anys i fa només dos dies que ha arribat a la ciutat. A diferència del que estem aconstumats a veure en els informatius de televisió, no ha vingut al nostre país en pastera, sinó en avió. És una situació a la qual no estem acostumats, però que es repeteix força sovint en molts dels països d'on arriben els immigrants. A la seva ciutat, Sant Louis, al Senegal, va aconseguir contactar amb una

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-6911648719890340612007-03-29T21:06:00.001+01:002008-06-13T09:38:01.426+01:00

Cau la nit a la ciutat. Un dels taxis s’acosta a l’home blanc que és l’única nota discordant en tot el paisatge de cases baixes i carrers sense asfaltar. El viatger vol anar a trobar un lloc on relaxar-se i escoltar música del país i el jove taxista li ofereix col·laboració a preu de ganga: gratis. “Tú no eres de aquí y quiero que te lleves un buen recuerdo de mi país”. L’europeu malfia. Com pot

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-21369165931350763572007-03-22T04:05:00.000+01:002008-01-03T08:00:34.838+01:00

Arribem al Palau de la Generalitat a tres quarts de set del vespre amb el David. Durant el trajecte hem anat parlant dels premis i de les opcions que tenim d’emportant-se algun cap a Terrassa. Suposo que és com quan jugues a la loteria, que sempre tens aquella esperança fins que te n’adones de que hi ha massa boles al bombo. En aquest cas el que ens desperta del somni és l’aire solemne de la sala

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.com12tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-50694511134305984582007-03-19T18:14:00.000+01:002007-03-19T18:27:23.909+01:00

L’acumulació de feina ha fet que durant uns dies hagi hagut d’abandonar el manteniment del blog. I ho lamento molt sobretot perquè hi ha hagut moltes coses a comentar que s’han quedat pel camí. Començant per l’allau de manifestacions que es viuen entre, per sintetitzar i acabar ràpid, partidaris del PP i partidaris del PSOE. És genial observar com uns quants són capaços del que sigui per tal d’

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-63166842508779958292007-03-07T22:10:00.000+01:002007-03-07T22:50:42.136+01:00

Sempre m'he declarat agnòstic políticament parlant. Una de les moltes raons per reafirmar-me és la hipocresia de la gent que, sigui del color que sigui, és capaç de col·locar-se darrera una pancarta que porta per lema "No a la guerra", mentre el matí següent estan signant vendes d'armament a països en permanent conflicte de les zones més empobrides del planeta. Comprar i vendre armes és una

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-41171075175803125012007-02-22T21:43:00.000+01:002007-03-07T23:00:56.601+01:00

Es confirma. La Conferència Episcopal Espanyola llegeix aquest blog i després que es publiqués el post "El sacerdoci està en crisi" s'ha posat mans a l'obra per reconduir una situació que porta camí d'acabar amb més de 2.000 anys de govern eclesiàstic. Els qui manen s'han adonat que havien de cuidar les bases, és a dir, els feligresos (i feligreses que diria la Marinetix) i res millor que fer-los

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-53096425092355910012007-02-20T21:32:00.000+01:002007-03-07T23:01:34.982+01:00

Aquesta nit repassava els contes que d'aquí poc hauré d'assajar per dormir la nena i tot d'una he passat de la tradicional Caputxeta Vermella, amb la seva àvia, el llop amb camisola de dormir i el caçador oportú, a altres "contes" més moderns que grans institucions s'han encaparrat a explicar-nos a tots plegats a través dels mitjans de comunicació. M'han vingut al cap els Objectius del Mil·lenni

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-24171475905154966922007-02-14T07:36:00.000+01:002007-02-14T22:23:08.882+01:00

Cada vegada que he anat a l'IKEA de Badalona em quedo mirant aquella guarderia per a nens i nenes que hi ha tot just abans de començar el via crucis que m'ha de portar des dels mobles per al menjador fins a les plantes de plàstic. Sento enveja d'aquelles criatures que es passaran allà una bona estona entre joguines i llapissos de colors, jugant amb els altres, relaxats... mentre tu has de

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-38196537086446272802007-02-09T16:00:00.001+01:002008-06-13T09:38:36.167+01:00

A hores d'ara, si heu fet els deures, ja haureu passat pel primer i segon capítols d'aquesta (de moment) trilogia. Si és així, no caldrà pas que us recordi qui és en Magiddi, aquest nen que viu als camps de refugiats de Tindouf, a Algèria.Qui l'acompanya en la foto d'avui és una tieta seva, la Mettu, que ha estat l'encarregada de redactar la carta que aquesta setmana ens ha arribat de part de

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-2148400437934764352007-02-05T19:00:00.000+01:002007-02-05T19:37:54.655+01:00

I jo que pensava que aquell ferum que sents en entrar en la majoria de lavabos de qualsevol bar era "de obligado cumplimiento" per alguna ordenança municipal!!! Cregut tota la vida que aquella olor a pixums, aquella manca de paper higiènic i aquell color groguenc d'unes rajoles que juraries que algun dia foren blanques eren lloc de culte pels turistes vinguts de fora, espais fotografiats i

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-35966276130563144302007-02-01T16:25:00.000+01:002007-02-01T16:51:00.127+01:00

I qui ho negui abans haurà de demostrar-ho. Que els malalts de càncer de pulmó tenen en comú que fumen caixes i caixes de cigarretes? Casualitats de la vida! De fet també hi ha gent que té el mateix càncer i que no ha fumat gens, però llavors diuen que és un "fumador passiu". A aquestes conclusions es pot arribar després de llegir l'informe emès per científics nordamericans en pàgines com

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-41897034530593909102007-01-29T21:11:00.000+01:002007-01-29T22:09:02.243+01:00

Després de constatar fa unes setmanes que no hi ha gent que vulgui anar-se'n d'enterramorts a un poble i que les ovelles hauran de començar a mirar-se un GPS perquè tampoc hi ha oferta de pastors, ara ens arriba la notícia de què la església catòlica també està en crisi de "vocacions". Vaja, que cada cop hi ha menys gent que vulgui fer carrera de sacerdot a l'estat espanyol. De res sembla que ha

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-67412041719549227952007-01-27T15:28:00.001+01:002008-06-13T09:41:55.424+01:00

Avui 27 de gener és el Dia Mundial de l'Holocaust. Tocaria doncs, no només recordar els milers de víctimes de la 2a Guerra Mundial, sinó també la resta de desapareguts en conflictes més recents (Rwanda, exIugoslàvia) que de moment no han tingut gairebé cap ressó en l'opinió pública. Potser d'aquí a 50 anys...Convertir presoners en cobais humanes per aconseguir millorar la raça ària, exterminar

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1960113766779950018.post-91965333367390435412007-01-24T07:45:00.000+01:002007-01-28T07:49:43.489+01:00

Un vespre qualsevol, a qualsevol telenotíties de qualsevol cadena, es disposen a parlar sobre "la crisi" d'Iraq. Com cada dia, la notícia no té memòria, no té raons, no té humanitat. Aquest vespre concret, que per desgràcia tornarà a ser un qualsevol demà, s'informa de les darreres matances a causa de 3 bombes. No és una notícia, és un recompte de víctimes. Cinc segons d'imatges de les portes

Salva Piquerashttp://www.blogger.com/profile/07577826961151089584noreply@blogger.com2