És el Magiddi. El vaig conèixer l'abril del 2004 als camps de refugiats saharauis d'Algèria. Hi vàrem passar cinc dies amb ell i la seva família. Aquell poble porta més de 30 anys tancat al desert, sobrevivint gràcies a l'ajuda internacional i veient com l'ONU no s'atreveix a fer complir una resolució que data del 1991 i que obligava al Marroc a fer un referèndum a la zona ocupada del Sàhara Occidental. Tot plegat, massa temps per a una gent que aviat veurà com les noves generacions s'hauran passat tota la vida dependent d'ajudes externes i sense altra feina que esperar que es compleixi la legalitat o, el que és pitjor, preparant-se per tornar a agafar les armes. Del Magiddi i la seva família en seguirem parlant més endavant...
