Han passat prop de 15 anys d'ençà la darrera vegada que vaig estiuejar al "pueblo". Molt temps. Massa temps. O potser no? Dies enrera vaig trobar una pàgina web sobre el poble (no té gaire més de 150 habitants) on per uns minuts el passat va tornar a ser present. Com si la terra no hagués girat en tot aquest temps, vaig redescobrir situacions viscudes, cares conegudes, tradicions que no s'esvaeixen amb el pas dels anys. Del "pueblo" recordo especialment l'època en què erem nens, dels de veritat, amb 10, 12 o 14 anys. Aquelles partides a "policías y ladrones" a la plaça de l'església. Aquella pared amb la inscripció "vivan los quintos del 86". Aquell anar i venir tot el dia amb la bicicleta. Aquella cursa de "las fiestas" on dec tenir el dubtós honor de ser qui més vegades haurà acabat segon. Aquells partits memorables al "frontón". Aquells jocs de cartes a l'únic bar que hi havia. Aquell "Kas de naranja" i el "Choleck de vainilla". Aquells Isaac, Emilio, Armando, Eduardo, Quique... Allà on érem e,ls "forasteros", on cada estiu faltava l'aigua per l'excés de consum, on la població es multiplicava per tres, on tothom es saludava pel carrer...
Tot aquest romanticisme es va perdre conforme ens anàvem fent "grans" i els camins confluien cap a la preparació i gaudiment d'unes "fiestas" per a les que no vaig néixer. La feina em va acabar d'allunyar definitivament d'un escenari que ara he redescobert, amb gairebé els mateixos artistes i amb la mateixa obra. En veure alguna d'aquelles cares he recordat que de vegades deixem passar l'oportunitat de crear veritables llaços amb gent que val la pena, però que aquesta vida, per donar les culpes a algú, ens fa deixar enrera. Gent que fa 20 anys representaven un món tan gran com ho poden arribar a ser les vacances anuals dels escolars. Gent amb qui compartíem aficions, xerrades tan inolvidables com insubstancials, valors. Ara, erosionats per les experiències viscudes, un dubta si encara deu quedar alguna afinitat amb aquelles persones que tot just començaven a ser-ho... més enllà dels quatre carrers del "pueblo".
Aquestes quatre ratlles tanquen el 2007 al blog. Per a tothom qui s'acosti per aquest indret, molta salut per al 2008. De la resta, us n'ocupeu vosaltres.
