Aquesta setmana passada ha tocat neteja de "l'armari dels papers". Sí, tots en tenim un d'aquests armaris on hi van a parar factures, nòmines, garanties, llibres d'instruccions, àlbums de fotos i papers i més papers que, pel que sigui ens semblen interessants i pensem que val la pena guardar-los, que ens podran fer un servei en el futur, tot i que la majoria de vegades el seu futur es dibuixa dins un contenidor verd amb tapadora blau. Doncs bé, entre tot el munt de papers que han enfilat el previsible camí cap al reciclatge útil hi ha estat a punt d'anar un retall d'una Vanguardia d'aquest estiu passat. Un article que porta per títol "¿Por qué estamos tan bien si nos sentimos tan nmal?", signat per José Antonio Marina, de qui desconec l'ofici, però em jugaria alguna cosa a què és psicòleg.
En l'article en qüestió parla de les necessitats que al llarg dels darrers anys ens hem anat creant i que ens fan viure amb una ansietat incontrolable. De com hem passat de tenir vacances pe descansar, per no fer res, a tenir vacances per divertir-nos, per viure experiències, és a dir, per complir expectatives que poques vegades ariben a assolir-se completament.
En termes de riquesa davant de la satisfacció, també anem enrera. Només cal donar un cop d'ull a la situació del país fa 50 anys i comprobar les dades dels divorcis i separacions, el nombre de consulta als psicòlegs i psiquiatres, el consum d'anti-depresius, la violència o les drogues. Davant d'aquesta realitat arriba a la conclusió que el que falla és la capacitat per a gaudir. L'ansietat i la precipitació estan acabant amb nosaltres. Valorem exageradament el que no tenim i només ho tornem a valorar quan ho perdem. Entre aquests dos moments, "allò" no val res. Esperem massa de les coses. Percebem la diferència entre el que esperàvem i el que tenim finalment. Això, sumat a la cultura d'incentivació contínua a la qual ens arrossega la publicitat, ens fa estar insatisfets sempre. És la trampa de l'època en la qual vivim. Per a mantindre la producció s'ha de fomentar el consum i s'han d'augmentar els desitjos. Segons la publicació, "la publicitat ajuda a mantenir a les masses insatisfetes amb la seva manera de viure, descontentes amb allò que tenen al voltant. Les persones satisfetes són pitjors clients que les persones frustrades".
L’única sortida és aprendre a fruir de les coses bones que tenim. La comparació contínua ens ofega contínuament sota un llit d’enveges, d’ànsies insatisfetes. Però el camí que ha agafat la part “desenvolupada” del món ens fa anar irremissiblement cap a l’altre extrem, empresonats per un sistema que contínuament crea expectatives, que ens fa creure que farà augmentar el nostre benestar envoltant-nos de matèria i més matèria.
