Sí, ja n'ha fet tres. Ja fa temps que no porta bolquers, ni pipa per dormir. Que es treu els mitjons i les sabates, els pantalons i fins i tot de vegades la samarreta. S'està fent gran. Ha canviat els Baby Einstein per la Blancaneus, ha tastat la xocolata (i li agrada!!) i ara somia amb menjar el seu primer xiclet. Reconeix totes les lletres i ja comença a escriure la seva primera "A". Quan fa bo, no tolera anar a dormir sense sortir abans a la terrassa a veure la lluna. Deixa que li tallin totes les ungles sense (gairebé) gemegar. Només queda de nena petita l'impronunciable fonema "k", que ella canvia per una "t". Quan fa un dibuix nou, t'etziba un "estit aprenent". Amb la mà d'hores que hem assegut en aquella cadira de la seva habitació, cantant-li, explicant contes o, simplement, fent-li companyia. I ara, cada cop amb més rapidesa, tanca els ulls esgotada després d'un dia etern d'escola. Ella, que després d'un estiu aprenent a compartir, ara li fa petit i li dóna pernil al seu germanet. S'està fent gran. Amb aquelles dents separades, els ulls verds i el cabell ros. Cada vegada més allunyat el seu aspecte de les fotografies de fa dos anys, un any o només sis mesos. Parla per telèfon amb les àvies, amb la cosina, amb la tieta... fins que deixa anar un "vale, adéu!", li fa un petonet a la pantalla i pitja la tecla vermella. Ella, que de tant en tant s'amaga dins la petita caseta de tel·la i treu el cap per buscar el lleó o el llop. Que té pessigolles només que et vegi la intenció de fer-les-hi. Que vol remenar el iogurt i menjar amb la forquilla gran. Que ja es cruspeix una Copa Danone sencera "iguala que la del papa". Que encara plora per moltes coses, però cada cop menys. Perquè s'està fent gran. Perquè ja en té 3.
