Llàgrimes de dilluns

6 mesos. Per a tu, tota una vida. Per als teus pares, una lluita que ha acabat amb derrota. Per als del teu voltant, una tristor que omple el pit i fa que les llàgrimes apareguin als ulls. Esforços i sacrificis per esborrar del teu camí un destí que ha esdevingut inalterable.

Aquells núvols blancs en el cel blau que mai vas poder veure. Aquells perfums de les flors del jardí que mai vas olorar. Aquells passejos que mai vas fer. Tota aquella gent que t'estimava i que ja no coneixeràs.

Has viscut envoltat de parets i bates blanques. No t'ha donat temps per aprendre a dir "papa" ni "mama". Però t'has fet estimar per ells com si ho haguessis dit des del primer dia que vas veure la llum. Per a ells, redreçar la vida després d'aquest cop serà molt dur. No t'oblidaran. No pateixis per ells. Els farem costat.

Fins sempre Carles.