World Trade Center
Ahir vaig veure una bona estona la pel·lícula que feien a La 1, aquesta que recorda els esdeveniments succeïts l'11 de setembre. Si pogués parlar un parell de minuts amb el director del film li diria que potser no calia gastar esforços i diners en la seva obra. Tot el que es veia ja ho vàrem viure en directe, a través del 30Minuts o qualsevol altre documental que s'ha fet amb les imatges verídiques. Ni un gra d'humanitat, ni en les víctimes ni en els assessins. No ho sé, potser m'agrada pensar que ambdós, amb les seves diferències, són persones. I que tots tenien els seus somnis i les seves motivacions per actuar com actuaven. Més lícites o no, però alguna cosa més enllà de segrestar un avió o envoltar-se el pit amb un explosiu. Suposo que el fet que la pel·lícula sigui made in USA deu tenir quelcom a veure...
Crisi humanitària
Les ONG comencen a posar el crit al cel ja que veuen com els seus donants comencen a donar-se de baixa per la crisi. Les conseqüències seran catastròfiques per a molts països. Potser, però, també caldria recordar que la feina que fan aquestes entitats no existiria si els governs destinessin el que tocaria (per acords més que re-signats, per deute històric, per ètica...) en aquestes zones. Així que el to d'alguns informadors sobre la notícia, intentant carregar futurs damnificats sobre les esquenes dels ciutadans que, per crisi o no, s'han donat de baixa, està de més.
La frase del Rajoy
"Mañana tengo el coñazo del desfile" (sobre la desfilada de les forces armades del 12 d'octubre).
Això sí que em preocupa. Començo a coincidir amb ell...
