Aquesta nit han passat els reis per casa meva. Han entrat per no sé on exactament, doncs la finestra de la galeria estava tancada i segueix tancada i no tinc xemeneia. S'han begut un got de llet, potser no massa esplèndid per 3 persones però el preu de la llet no permet gaire alegries i no m'atrevia a posar-los res amb alcohol perquè segur que els Mossos fan guàrdia avui. Han deixat diversos paquets, dels quals un intueixo que són mitjons. Han marxat sense embrutar res i sense endur-se res que no fos seu, que en els temps que corren i correran, rebre visites a segons quines hores fa més por que il·lusió. A més, la nit anterior ja havia passat per casa el Patge Xiu-xiu per endur-se les dues pipes de la meva nena petita-gran, deixant-li a canvi dues sorpreses. Resumint, que hem gaudit en les darreres hores d'un festival màgic a casa.
Que dic jo si qui va inventar això del món, que ara no entraré a valorar qui va ser, no podia haver previst actuacions tan màgiques com aquestes més sovints per a tot el planeta. Perquè estic completament segur que aquesta nit a moltes llars del planeta no hi ha entrat ningú, com a mínim amb les mateixes intencions que m'han entrat a mi casa. Que també és casualitat que a mi, que sortosament no necessito gaire cosa per no dir res, vinguin cada any a veure'm els reis, mentre que a d'altres indrets, que sí que necessiten la seva màgica presència, no els vegin mai. Deu ser d'això que en diuen desigualtat o injustícia social? Per què els que ja "tenim" hem de seguir tenint més i mirant cap a una altra banda quan per un moment pensem en els que no tenen? Jo diria que en detalls com aquests els reis van patinar quan van muntar tot aquest sarau. Si de cas, començaré a escriure la carta per a l'any vinent ara mateix, comentant-los aquests pensaments, a veure si poden fer alguna cosa al respecte. Que els més petits sí que mereixen creure en aquest punt de màgia, abans que comencin a descreure en la societat. A la resta, amb els ulls oberts al màxim dels infants ja en tenim prou per passar un any més. Que potser els hi hauríem de donar un cop de mà per la feinada que això suposaria? Doncs potser també és veritat. Segur que nosaltres també podem fer màgia si ens hi posem una mica.
