Després de constatar fa unes setmanes que no hi ha gent que vulgui anar-se'n d'enterramorts a un poble i que les ovelles hauran de començar a mirar-se un GPS perquè tampoc hi ha oferta de pastors, ara ens arriba la notícia de què la església catòlica també està en crisi de "vocacions". Vaja, que cada cop hi ha menys gent que vulgui fer carrera de sacerdot a l'estat espanyol. De res sembla que ha servit doncs la campanya engegada gairebé un any que resava (mai millor dit) "Por Cristo y por los demás... hazte cura". En xifres, aquestes que m'agraden tant, el número de nous sacerdots ha baixat més d'un 30% en els darrers 15 anys. I és que per moltes campanyes que es facin, anuncis com els del Vaticà reafirmant el celibato per als capellans o prohibint l'homosexualitat entre el clergat (només faltaria!) no ajuden a què la joventut opti pel camí eclesiàstic com a "sortida professional". Les explicacions que dóna l'Església a aquesta situació és que la vida dins de la comgregació requereix sacrifici, renúncia i entrega per a tota la vida, i en l'actualitat els joves no es comprometen amb res a llarg termini. És possible. Això i que el ritme vertiginós que té la vida actual dóna poc marge per la fe. Des d'aquest blog, però, se segueix apostant per professions de tota la vida i la de sacerdot és una de les més agraïdes. Un sostre assegurat amb el preu de la vivenda actual ja és prou encissador, però no cal oblidar el sou per a tota la vida, com el del Nescafé, l'uniforme a càrrec de l'empresa, el sentir-se respectat i escoltat per les masses, i possibiltiats reals d'ascens (en els pitjor dels casos, directe al cel). Bromes a part, sembla clar que l'Església es va apartar fa temps del camí marcat pel seu profeta, i que a la societat actual li sobren motivacions i informació per separar el gra de la palla en quant a religions es tracta. Malgrat tot, com va dir algun il·lustre, "mentre hi hagi burros, alguns aniran a cavall".
