Segons els estudis de de diverses organitzacions, unes 40.000 persones, entre elles 12.000 nens i nenes, moren de fam cada dia. Posem-hi una mica d'imaginació: omplim el camp de l'Athletic de Bilbao, que no és dels petits, i pensem que cada dia moren tots els ocupants de les seves localitats. La fam, la gana, la inanició... no és un accident o un fet que no es pugui canviar. Apoltronats al sofà de casa davant la televisió ens fan creure que pal·liar aquesta situació no és possible. De fet, només es parla de la fam quan sorgeix en noves zones, obviant i oblidant aquells països que passen gana perpètuament.Però el secret no està en buscar la solució a la fam. Aquesta és una conseqüència i no una causa. Les pautes que marquen les relacions entre el "primer món" i el "tercer món" tenen gran part de la culpa. Arancels exagerats, explotació de recursos bàsics exportats a preus irrisoris... i altres "tortures" que el nostre món infringeix al Sud deriven en situacions com les anteriorment esmentades. La desigualtat però seria fàcil de vèncer amb voluntat política. Segons informes del Banc Mundial, només que s'hi dediqués el 5% de la despesa militar mundial podria fer-se front a tots els problemes de salut, nutrició i educació de les zones pobres del planeta. Llàstima, però, que els interessos econòmics manen en un món cada dia més globalitzat. Un món on podem xatejar amb amics de l'altra punta del planeta, però que en canvi ens nega informació diària sobre catàstrofes humanes que passen molt més a prop del que ens pensem.
