Diàriament només em miro el Telenotícies del vespre. N'hi ha prou per conèixer el pols de l'actualitat d'aquell dia, marcada pels mateixos escarafalls de sempre, és a dir, l'episodi de violència domèstica, el recompte de morts als diversos episodis armats de l'orient (n'hi ha molts d'altres latents, però sembla que no existeixen), el darrer escàndol al vestuari del Madrid i algun que altre estudi estadístic amb dades que espanten la població. Això és, tristement, el model tipus de noticiari normal. Aquesta setmana que toca a la seva fi, ha deixat també dos moments memorables pel seu punt de cinisme. El primer, el comunicat d'ETA titllant d'accident la mort dels dos equatorians al pàrquing de la T4 de Barajas, ja que ells havien avisat de la col·locació dels explosius, i dient que el diàleg seguia obert per part seva. Inaudit. Responsabilitzar a l'altra banda de la taula del que tu has trencat no se li hauria ocorregut al guionista més recargolat. Declaracions com aquestes semblava que havien d'aconseguir un impossible: que tothom es posés en contra d'ells. I quan dic "tothom" em refereixo a tots els grups polítics, que són els que han estat escollits per representar la societat. Però ni així. En la confecció del "leiv motiv" de la manifestació d'aquesta tarda s'ha perdut la imatge d'unitat. Si primer el PP va decidir que el lema inicial no era l'adequat i va demanar la inclusió de noves demandes contra el terror, que és del tot legítim, finalment, tot i que la resta havien acceptat les seves propostes, tampoc hi aniran. La pancarta final lluirà aquestes paraules: "Por la paz, la vida, la libertad y contra el terrorismo". Realment cal estudiar molt per decidir què hi falta al text. Potser un: "y contra el Gobierno"? La gent del PP, que tantes vegades ha acusat el govern d'instrumentalitzar atemptats per guanyar vots, ara ho fan sense amagar-s'hi. I els ciutadans ens posem les mans al cap. I els terroristes respiren tranquils davant aquest desgavell polític. I la pau no troba el camí per arribar...
