Els mitjans de comunicació acostumen a acarnissar-se amb tot allò que es surt de la pauta marcada. Ara tindrem uns quants dies d'imatges esfereïdores de la matansa de Virgínia, als EUA, on han mort 33 persones. Unes quantes menys que les que moren diàriament a l'Iraq o a altres guerres oblidades.
Una altra prova d'aquesta manera d'escollir notícies la vàrem poder trobar la passada Setmana Santa, quan van informar que una ONG estava sent investigada per desviar fons cap a altres activitats que no eren pròpiament d'ajuda als pobles empobrits. L'entitat, anomenada Intervida, ha perdut en poc més de dues setmanes 10.000 socis. 10.000 socis que pagaven una mitjana de 20 Euros mensuals en concepte d'apadrinament de nens i nenes de llatinoamerica, el que suposa unes pèrdues de 2'4 milions d'Euros anuals. Tot gràcies a la denúncia d'un treballador que van fer fora a la sucursal de Perú i que ha fet esbombar tant el tema de tal manera que l'opinió pública ja ha condemnat els responsables de l'ONG sense ni tan sols haver passat per un jutjat i, el que és pitjor, ha deixat ferida de mort una entitat que no tornarà a recuperar el seu bon nom encara que un cop acabades les investigacions es demostri que les acusacions eren falses. Pot semblar que agafo la disfressa d'advocat del diable, però només el que faig és refiar-me més de la justícia peruana que no pas de les conjetures escoltades en els mitjans de comunicació. L'extreballador peruà ja havia estat condemnat al seu país per falses acusacions contra l'ONG espanyola i podria estar perfectament tornant a fer-ho.
Veritat o no, Intervida no tornarà a ser la que era. Tot i la gran feina desenvolupada a Amèrica en els darrers anys, on és una entitat de referència i s'ha guanyat el respecte de la gent i dels governs, ha caigut en desgràcia. Però no ho ha fet sola. La resta d'ONG també patiran les conseqüències d'aquesta crisi que no farà més que refermar aquells comentaris maliciosos que sempre fan els mateixos que no volen donar un mínim ajut per als països empobrits amb l'eterna excusa de "qui sap a on aniran a parar els diners". Pel camí, milers de projectes que s'han fet i s'estant fent que no han rebut mai ni una mil·lèssima part de cobertura mediàtica de la que ha tingut aquesta setmana una "pressumpta" irregularitat en els comptes d'una ONG. Projectes que són els més efectius, que no responen a interessos d'estat, que es fan rera les demandes de la comunitat receptora i que es poden realitzar gràcies als 20 Euros que les famílies donen a canvi de la fotografia d'un nen o nena, de posar-li rostre humà a aquest ajut, tot i saber que els diners aniran a accions per a tota la comunitat. Com diu la meva àvia, "es que sólo pasan cosas malas en el mundo". Més aviat és que les bones no ens les expliquen...
