Ho té molt clar: "Quiero ser la primera mujer que sea presidenta de Bolivia". Amb només 17 anys, la Maribel podria explicar-nos moltes aventures que la gent de la seva edat del nostre país no seria capaç ni d'inventar. Va treballar des de molt petita a les mines de Cerro Rico, a Potosí, en unes condicions infrahumanes, i en va aconseguir sortir amb vida. Aquesta mena de treball és molt usual a la seva zona, ja que tot i que les mines fa temps que van deixar de produir la riquesa de fa segles, no hi ha a la regió moltes més maneres de guanyar-se la vida i els infants són utilitzats per la seva poca envergadura per arribar fins els racons més profunds de les galeries.
La Maribel passa aquesta setmana a Catalunya convidada per Save the Children i donant a conèixer la situació de els més de 200 milions de nens i nenes que són víctimes del treball infantil. Des que va arribar no ha parat de voltar de ciutat en ciutat, de concedir entrevistes i anar a conferències, però el seu rostre denota moltes coses excepte cansament. Els seus ulls estan oberts a més no poder, com no volent deixar passar cap detall d'aquest nou món que està descobrint. A diferència del que podríem pensar, el somni de Maribel no és fer el salt cap a Europa, sinó poder treballar a Bolívia per millorar la situació dels seus.
Tot i l'entorn desconegut, la Maribel no s'arronsa. Explica tot el que du a dintre i, sobretot, pregunta. Prové d'una societat tan diferent que no s'explica moltes de les coses que està veient. Comenta que on viu no és comú tenir una televisió i que aquest matí s'ha sobtat en veure que al mig de carrer n'hi havia una de llençada al terra. Benvinguda al "primer" món.
Qualsevol gest amable l'emociona i es desfà en gràcies. No se'n sap avenir. "Me siento como una reina". Constata que els problemes que pateix la seva gent no tenen res a veure amb els que ha pogut copsar en aquest primers dies a Catalunya. El problema allà és sobreviure. Els d'aquí fa vergonya escriure'ls.
Aquest 2007 farà 18 anys. "Me hago vieja". Escoltant-la sembla que se li acabarà el temps per tot el que vol arribar a ser. Li ha fet especial li·lusió veure que tantes dones es dediquen a la política al nostre país. "Quiero ser la primera presidenta de Bolivia". Ho torna a repetir. És la formulació d'un desig que va molt més enllà de la pretensió personal de ser algú important. Vol treballar pel seu poble.
Els ulls se li omplen de llàgrimes una vegada més. Acaba de rebre un regal. Encara no l'ha obert però el seu cor ja l'ha agraït diverses vegades. "Me siento como una reina". Ets una reina.
