Una bufarada d’aire calent ens ha donat la benvinguda a Dakar. Tot i ser de nit, els 26 graus de temperatura ens avisen del que ens espera quan surti el sol. A la sortida de l’aeroport, res de nou en comapració amb altres països: taxistes que t’ofereixen els seus serveis, maleters que es barallen per agafar-te les bosses i “reis del canvi”, és a dir, aquells qui et garanteixen un canvi “no comission” de l’euro a la seva moneda local, el franc CFA, però que no perdran l’oportunitat de fer-te un ràpid truc de mans que deixaran el confiat estranger amb menys bitllets dels que creu tenir. Viuen d’això.
Uns eterns minuts després de poder visionar tot aquest escenari ha arribat l’Abdoulaye, el senegalés-terrassenc que ens ha d’acompanyar aquests dies. Un sospir de tranquil·litat ens fa comprendre que mai com avui la seva presència havia estat tan ben rebuda.
El trajecte en cotxe cap al centre de Dakar serveix per descobrir, encara que sigui enmig de la foscor, alguns dels trets diferencials del que ens espera els propers dies: construccions en molt mal estat, majoria de cotxes destartalats que circulen i que a casa nostre serien carn de desballestament, gent que romant estesa a terra tapada totalment amb una fina tel·la, dormint sobre cartrons… cartrons que durant el dia els serviran per instal·lar el seu punt de venda.
L’arribada a l’hotel ens sorprèn gratament. Acostuma a passar que les luxoses recepcions donen pas a cambres que no s’hi avenen gens. En aquesta ocasió, la realitat és totalment contrària.
Deixem els trastos i ens encaminem cap a l’”Ali Baba”, més o menys el McDonald’s autòcton. La nostra entrada al local serveix per donar un toc de color al restaurant, mentre les seves vidreres ens permetran gaudir d’un paisatge inesgotable: comerciants que tot i ser les 11 de la nit passades, comencen a recollir, altres que segueixen esperant aquell comprador que difícilment arribarà, alguns que a jeuen al terra preparant-se per dormir allà mateix…
Un bissap (la beguda típica d’allà) i un hot dog (estil senegalès) precedeixen un petit passeig per un cada cop més desert centre abans d’anar a dormir. L’endemà comença l’aventura.
