Dakar és una ciutat plena de vida, si per vida entenem comerç. Els seus mercats "oficials" conviuen amb els centenars, milers, de paradetes i venedors ambulants que ocupen els carrers de la capital. És possible que t'ofereixin de tot pel carrer, molt més enllà de les típiques figures de fusta o les bosses de colors estridents. El seu objectiu no són els turistes, pocs, que passegen per la ciutat, sinó els senegalesos mateixos. Així, un pot veure's temptat de comprar una planxa, una bàscula de bany, un carregador pel mòbil o una escombreta pel wàter. I te l'ofereixen com si fos un souvenir més, que potser podria arribar a ser-ho...
A part dels comerciants, que de moment monopolitzen qualsevol altre paisatge que pugui descriure, el trasllat cap a Pikine ha permès veure imatges que dissortadament no són excepcionals ni en aquesta zona ni en gran part del país: extensions de terreny convertits en abocadors de brutícia. Una visió amb la qual sembla impossible que pugui conviure diàriament qualsevol ésser humà, però que per a ells és tan normal com per nosaltres la visió d'un parell de contenidors de color verd. L'atzar que et fa néixer en una o altra banda del globus ens ha convertit en persones amb sort.
L'arribada a les escoles que gestionen els escolapis insuflen la creença que tot no està perdut. Donar l'oportunitat al jovent de canviar el seu destí és el millor projecte possible.
Els somriures dels nois i noies acompanyen la visita, tot demanant ser els protagonistes gràfics del viatge, demanda que, és clar, no els podem negar.
Al capvespre, novament a Dakar, recorrem alguns dels molts de quilòmetres que Senegal té de platja, on a aquelles hores de la tarda destaca la venda del peix que duen els pescadors després de feinejar i la massiva pràctica esportiva de la població. Concentracions de centenars de senegalesos en un tros de sorra corrent, estirant, saltant. Un espectacle més inesperat que inaudit, més assimilable a una platja de Hawai que no pas a Dakar. Per què? La resposta la trobarem als estereotips que anem creant de tot alló que realment no coneixem però que creiem conèixer. Potser trencar aquests motlles és la millor raó per viatjar.
