Aquest matí he rebut la visita del Hassan, un jove senegalès que porta un mes per Terrassa. Només veure'm ha dit que em coneixia. La resposta a aquesta coneixença l'hem trobat en el seu poble d'origen: Daara. Aquest va ser un dels llocs que vàrem visitar fa ja dos mesos en l'estada al seu país. Un indret recordat especialment perquè allà, després de 6 hores de viatge en cotxe, el taxista va dir que la pista de terra que seguia continuació direcció a Negué no la faria amb el seu vehicle. Així que vàrem fer "turisme" durant un parell d'hores pels carrers plens de pols, mentre que l'Abbu ens buscava un 4X4 que s'atrevís a fer la travessa de més de 40 quilòmetres per la sorra. He de suposar que no arriben gaires persones amb la nostra tonalitat per aquella contrada i que encara deuen parlar dels tres jenets del desert que estaven encaparrats en "apallissar-se" damunt la caixa d'un Jeep durant més d'una hora per veure un poble perdut de no més de 100 habitants. Vàrem tenir mal de cul durant 4 dies. Encara deuen riure... "Aquests homes blancs estan ben bojos".
