Ja sembla que fins i tot ho admet el president del govern. Definitivament estem en crisi. Una crisi que, dins de la globalització que hem creat, és a dir, globalitzant tot allò que interessa al Nord i oblidant-nos de les conseqüències que això té al Sud, no ens afecta a tots per igual. Així, mentre que per aquí anem a sopar fora una vegada a la setmana en comptes de dos, en altres països han passat de menjar només dues vegades al dia. La pujada del 87% en el preu dels cereals, el 46% de l'arròs i e 97% dels olis vegetals, no només es traduirà en més pobres en un planeta on ja n'hi ha prous, sinó que pot esdevenir l'enèsima crisi alimentària, aquesta de difícil solució, en un món que té recursos de sobres per alimentar-nos a tots.
Les respostes des dels països més desfavorits, a part de l'esmentada de reduir el consum diari de menjar, són endeutar-se per seguir vivint i, sobretot, l'emigració, és a dir, aquell "coco" que si en temps de bonanaça ens feia tanta por ara ens fa més. No deixa de ser paradoxal que els europeus, després de segles emigrant, ara ens posem les mans al cap perquè ens tornin la visita...
