La massificació era insuportable. Sumava el fet també que molts d'ells no havien vist mai una pell tan pàl·lida com la nostra i els cridavàvem l'atenció. De la mateixa manera que a nosaltres ens la creen ells en la situació inversa. El "detall" era que no tenen el mateix costum que tenim nosaltres de respectar una distància entre persones. Així, podies veure't envoltat de 5 indis que tocaven el teu nas amb el seu nas, que caminaven quasi donant-te la mà i que se t'acostaven i et seguien allà on fos amb aquells ulls penetrants fins fer-te preguntar si alguna cosa havia canviat a la teva cara. Els esglaons de les escales del temple, com les que han provocat la desgràcia a Naina Devi, no es veien per enlloc entre tanta gent i eren d'una inclinació que feia por. De fet, recordo que bastants dels integrants del grup dels turistes varen optar per no pujar.
Fins i tot em ve a la ment quan vàrem entrar en un bar a prendre alguna cosa, i en pujar a la terrassa, podíem observar com molts dels qui ens miraven estaven allà baix, esperant que sortíssim, per seguir-nos admirant d'aprop. Com les estrelles de la faràndula, vaja.
Sort que aquell dia no hi va haver cap rumor que convertís en notícia aquella gent que s'havia posat les seves millors gales per a un dia tan especial.
