Doncs sí, la iaia ja en té 88. Els va fer tot just ahir, amb bon humor, amb un estat físic envejable per a la seva edat i envoltada de la família. No entraré en detalls personals, però una persona que tenia 16 anys quan va esclatar la guerra civil, 55 quan va morir Franco i 72 quan es van celebrar els JJOO de Barcelona, té molt a explicar. Ah!, potser a ella li agradaria també que en aquesta llista hi afegís que en tenia 68 quan el Boyer es va casar amb la Preysler i 85 quan va esclatar l'afer Pantoja. De fet, ahir, sota els flashos dels nets, va sentir-se, qui sap si per primera vegada a la vida, acosada pels "paparazzi". Aiii, si el Jaime Cantizano s'oblidés per una setmana de la Duquesa d'Alba i li dediqués un programet... Ella, que no acaba d'entendre que "ahora todas las noticias son malas. Es menester como está el mundo". Que no es mira gaire el diari perquè "siempre pone lo mismo". Que li falla l'oïda però "yo si algo me interesa ya lo pregunto". Que manté un ritme de producció tèxtil que moltes empreses xineses ja voldrien perquè "así me entretengo un rato". Que treu importància als seus dolors amb un "peor no estoy". I que ens perdona que no anem a visitar-la més sovint perquè "todos tienen sus trabajos y sus cosas".
Per tot això i moltes coses més, esperem poder seguir-ne parlant una tira d'anys més.
