Va trobar la peça un cop va enretirar la part que havia servit de base de l'armari tants anys. Era aquella part que completava un dels trencaclosques d'aquell llibre de la caputxeta, concretament aquella escena en què el llop empaitava a l'àvia dins la casa. Recordava aquella imatge sempre incompleta, diferent a la perfecció de les altres pàgines. Una situació que havia hagut d'explicar als seus fills una i altra vegada, disculpant-se per no saber on havia fugit aquella peça. Ara, somreia amb nostàlgia i es preguntava a on hauria anat a parar la resta del llibre. Un exemplar de poques pàgines, de poques lletres, que havia complert la seva missió d'explicar un conte centenars de vegades, de fer rutllar per primera vegada la imaginació de dos petits marrecs que volien aconseguir encaixar totes les peces en el seu lloc precís, en la seva plana correcta.
Va tocar una i altra vegada la peça, recordant la textura, calculant els anys que havia passat sepultada per l'armari. Devien ser més de vint. No només no trobava el llibre del que mai hauria d'haver escapat aquella minúscula imatge. Tampoc veia per enlloc aquell parell d'infants que es repartien les seves cames per seure a sobre i escoltar per enèssima vegada una història que la seva memòria ja coneixia. Dos petits als qui recordava amb el llibre en braços assaltant el seu llit un diumenge al matí, convertint-lo en un mar de peces descarriades que poc a poc tornaven al seu espai original una i altra vegada.
I sempre l'eterna qüestió d'on es podia trobar aquella peça que deixava orfe de perfecció aquella publicació infantil. Ara, potser tard per satisfer la curiositat innocent de dues ments que tot just despertava, tenia la resposta. Va aixecar-se triomfador amb el pedaç a la mà i va decidir acabar de desmuntar l'armari l'endemà. Tot seguit, va rumiar en quina de les caixes velles plenes de llibres vells podria trobar la part que completava el seu tresor i va agafar el telèfon. Era un bon dia, com qualsevol altre, per donar una sorpresa a un parell d'adults, per donar-los l'oportunitat de finalitzar un trencaclosques, per convidar-los el proper diumenge a convertir el seu llit en un mar de peces descarriades que, ara sí, trobarien totes el seu encaix.
