Es confirma. La Conferència Episcopal Espanyola llegeix aquest blog i després que es publiqués el post "El sacerdoci està en crisi" s'ha posat mans a l'obra per reconduir una situació que porta camí d'acabar amb més de 2.000 anys de govern eclesiàstic. Els qui manen s'han adonat que havien de cuidar les bases, és a dir, els feligresos (i feligreses que diria la Marinetix) i res millor que fer-los participar d'una manera més activa en l'activitat més tradicional de l'església, la missa. En aquesta cerimònia hi tenen una part força important les cançons, totes bastant velles i amb un estil musical del tot discutible. Canviar l'òrgan per una bateria i un parell de guitarres elèctriques seria massa agosarat i, de moment, no tinc constància que aquesta opció estigui sobre la taula. No. L'església, intentant recuperar el temps perdut, ha avançat uns quants segles i podríem dir que ha arribat fins la dècada dels 90, adoptant un invent que va fer furor en el seu moment tot i que ara està de capa caiguda: el karaoke!!! Aquella invenció que servia per sentir-te cantant professional durant tres minuts tot llegint el text de la cançó que anava sortint per la pantalla mentre la música original sonava de fons. Si el Sergio Dalma hagués perdut un cabell per cada vegada que es va cantar el "Bailar pegados" en una sala de karaoke, ja faria anys que fóra calb. Doncs, tornant al que ens interessa, l'església ha provat en un parell de temples de Barcelona aquesta fórmula i, pel que diuen els responsables de l'invent (vés què han de dir ells) ara la gent participa molt més a l'eucaristia i la gent gran ja no pot argumentar problemes de visió per no llegir el text de les cançons. El sistema, compost per un portàtil, un projector i un parell d'altaveus, podria acabar amb la vida d'aquells cançoners que ja tenien el paper groc quan van sortir de la impremta i que tantes vegades havien acabat sota el cul del feligrès del seient del davant quan no tocava utilitzar-lo. Des d'aquest humil blog no podem fer més que donar la benvinguda a la novetat i esperar que només sigui un primer pas en la tan necessària modernització de l'església. Qui sap si d'aquí poc es celebren les misses mitjançant vídeo-conferència, l'òstia anirà sucada amb tomàquet o les monges poden oficiar com ho fan els sacerdots... uiii, tant em penso que no avançarà... potser el segle que ve...
P.D: Seguint amb el tema eclesiàstic, a la fotografia de dalt comprovareu que he estat al lloc "on Déu perdé la sabata"...
