El vaig descobrir una llunyana Setmana Santa del 98, a Den Bosch, Holanda, on el seu equip jugava la Recopa d'Europa. Les seves filigranes al camp, la seva velocitat i efectivitat em van fer "batejar-lo" com el Ronaldo del hockey, per aquella dèria que tenim tots els periodistes esportius d'identificar-ho tot amb el futbol. 10 anys després la comparació ja no s'aguanta per enlloc i fins i tot potser hauria de demanar-li disculpes per aquell rampell. En aquest temps he pogut gaudir no només d'un esportista fenomenal, sinó també d'una persona magnífica. Diria que no l'he vist mai rebre cap targeta i sí moltes garrotades per intentar aturar el seu joc. Estimat quan jugava a casa i quan ho feia al gran rival, mai va tenir un "no" per a qualsevol petició d'entrevista i, fins i tot, va tenir el detall de concedir-ne una des d'Holanda, en l'any que va jugar a Amsterdam, pagant la trucada de la seva butxaca. Un gest que pot semblar insignificant, però que s'agraeix i molt quan parlem d'esports que no donen per viure.
És per tot això que quan aquest cap de setmana passat la Federació Internacional va decidir donar-li el guardó de millor jugador de l'any 2008, l'alegria va ser immensa. De fet, la meva alegria, la dels seus companys, la dels rivals... la de tothom. I això no ho pot dir qualsevol. Deia algú que per ser el millor fent una cosa, no només has de ser-ho, sinó que a més has de comptar amb el reconeixement de la gent. Ell l'ha aconseguit sent com és, un crack a dins i a fora del camp. Ara li tocarà respondre les originals preguntes de periodistes que mai han vist un partit de hockey, aquelles com "quan vas començar a jugar?", "la teva família té molta tradició en aquest esport?", "quins són els propers objectius que et marques?"... però ell respondrà sense cap problema una i mil vegades, amb aquell somriure tímid i els ulls blaus enlluernats, com quan devia rebre la seva primera distinció de jugador infantil. Entretant, alguns, aprofitarem l'haver-lo conegut per poder aprendre de la seva manera de ser i transmetre-la als més petits i, per què no?, explicar-los que un dia vàrem conèixer al millor jugador del món.
Moltes felicitats Pol!!
La notícia a l'Avui Terrassa.
La notícia al Marca.
La notícia al Mundo Deportivo.
