"Va saltar del llit en sentir aquells sospitosos sorolls. En sortir de l’habitació va estranyar-se que encara fos tot fosc. Ja al passadís s’adonà que la porta de l’entrada estava oberta. Descalç, va travessar-la i mirà escales avall. Allà, al quart pis d’aquell vell edifici sense ascensor, estava el seu pare, carregat amb dos tricicles de fusta. Va fer-li un crit per atraure la seva atenció. L’home va mirar-lo amb cara de pànic i amb presses li digué que calia que tornés al llit, que els reis estaven pujant les coses i ell els donava un cop de mà. El nen va córrer cap a la seva habitació, s’instal·là entre aquelles mantes i els llençols del Marco, i va tapar-se el cap fins que es tornà a quedar dormit. El matí del gran dia era més a prop."
