"Noi, quan truquin a la porta, tu vas i obre". Això tan bàsic en l'educació de qualsevol pre-adolescent pot jugar-te una mala passada si la casa a la que truquen a la porta no és teva. Així que, si ara que estem en plena crisi no hi ha més remei i teniu que endinsar-vos en el lleig món dels robatoris d'habitatges desocupats, si us plau, quan truqui la policia a la porta, no cal que obriu. Pel vostre bé, vaja. Així no fareu com un lladre a qui han enganxat a Donosti per fer precisament això. Bé, això i posar-se xul·lo. Perquè si ja has fet la ximpleria d'obrir de bat a bat l'entrada principal de la casa als representants de la llei, no et posis tonto i els diguis que no et dóna la gana d'identificar-te. Que no t'adones que encara que per entrar a la poli no demanin gaire títols no es mamen el dit? I no vulguis jugar a ser un d'aquells lladres que surten a les pelis del Pitt o el Cloney, que se les saben totes, sobretot si havies decidit entrar a la casa amb la finura de trencar una finestra amb la mà i anar amb tot el braç ple de sang... que les finestres es trenquen amb aquell roc que sempre està al terra, justament al costat del que has de trencar, que això ho hem vist tots als films!! Així que, com a mínim, ofereix als pobres polis una mica d'acció i protagonitza una bona escena de persecució per la casa, o surt de la casa saltant per la finestra (si és la mateixa que abans millor, que sinó encara prendràs més mal, per no parlar de la poca gràcia que li farà a l'amo de l'habitatge). I si tens sort i aconsegueixes escapolir-te del braç de la llei, la propera vegada planeja millor el cop, que no és que hagis de robar el Guernika, però tot és posar-s'hi. I si t'atrapen, tranquil, que aviat tornaràs a estar al carrer, però aquesta vegada, dedicat a una nova activitat més distreta i lucrativa, com per exemple, entrar al Gran Hermano. I recorda que d'allà no es pot sortir si no et fan fora i, sobretot, no obris la porta.
