Avui fa exactament 5 anys que vas marxar. Tot i que era un desenllaç esperat l'adéu no va ser més fàcil. Ens vas deixar molt jove, massa jove, quan començaves realment a gaudir d'una vida sense preocupacions, sense maldecaps. Però tot això ja ho saps i no cal que li donem més voltes.
En aquests cinc anys t'has perdut moltes coses. La mama segueix tan forta com sempre, vivint amb la iaia, que ja en té 88. Segueixen cosint molt, a totes hores. Ha tingut la sort de trobar un grup de dones al col·legi amb qui s'ha fet força i fins i tot ha viatjat un parell de vegades. Ella, com tots nosaltres, per què negar-ho, és força callada, però no cal que parli per saber que et troba molt a faltar. Encara té la prestatgeria del menjador plena de fotografies. La teva, aquella que et vaig fer amb el barret de Pare Noël un nadal, segueix inamovible. Sí, ja sé que en tenies més de fotos, però en totes sorties molt seriós. Recorda que tothom deia que en les fotografies tenies un aire al Carrillo.
A la prestatgeria estàs envoltat de nens. La Marta, que era la teva única neta, ara està acompanyada d'una nena de tres anys preciosa que es diu Aina i d'un nen petit amb cara d'entremaliat que es diu Quim. Sí, els dos són fills meus. Per cert, que recordaré tota la vida que quan vaig veure néixer el Quim va donar-me la impressió de veure la teva cara en el seu rostre. Aquella sensació es confirma dia a dia. Té la teva mateixa constitució i és tan eixalabrat com explicaves que eres tu de jove. T'hagués encantat coneixe'ls.
Pel que fa al món, està endinsat en una crisi econòmica preocupant resultant dels excesos dels darrers anys. Molta gent està quedant a l'atur i el govern està fent provatures per sortir d'aquesta situació, però diuen els experts que el mal tràngol encara ha de durar. Per cert, que el Zapatero segueix sent el president, ara ja amb una reelecció, i el Rajoy fa d'oposició en un partit cada cop menys popular. En altre ordre de coses, et vas perdre la segona copa d'Europa del Barça. Però no t'emocionis, que no et vas perdre gaire cosa més... ara sembla que hi ha equip i juguen molt bé, però fins que no guanyin alguna cosa més val callar. I això que vàrem fitxar el Henry, aquell francès que les ficava totes amb l'Arsenal. Si estiguessis i el veiessis jugar de blaugrana, s'emportaria totes les "flors" que li vas dedicar anteriorment a altres cracks com el Salinas o el Kluivert...
Saps què? M'he regalat una bici nova!! És de carboni, pesa molt poc i corre molt. Ja tocava jubilar aquella Peugeot de segona mà que em vas comprar a Calatayud a principis dels 90 i amb la que finalment vaig tastar de veritat el ciclisme, l'esport que et va apassionar tota la vida i del que sempre explicaves que haguessis estat professional de no haver hagut d'escollir entre els entrenaments i la feina per guanyar diners. Jo em conformaré amb acostar-me al teu récord pujant a la Mata.
La ràdio, aquell somni meu que tan vas recolzar, la tinc en un moment de pausa. Ara, t'alegrarà saber que aquell programa de hockey va tenir el seu moment gran i que de la primera persona que em vaig recordar va ser de tu. M'hagués encantat que hi haguessis estat.
La resta de la família està prou bé. Precisament fa poc vam celebrar els 80 anys de la tieta Carmen. Ens vam juntar tots en una festa sorpresa. El tiet Nicolás va ser dels que més es va emocionar, i recordava que allà només faltaves tu, que en el seu dia havies estat com un fill per la tieta, quan anaves a ca la Pepeta a demanar-li menjar. D'aquella època vàrem poder fer un recull fotogràfic on sortíeu tots molt joves, gairebé irreconeixibles.
Has de saber que, si és veritat allò que diuen de que mentre algú pensi en tu mai desapareixeràs del tot, tens corda per estona. Perquè mira que n'érem de diferents i que ens havíem retret de coses, però ara, en fer-me més gran i ser també pare, cada cop trobo més similituds entre les meves formes de fer i de ser i les teves. I penso en la de disculpes que et dec i de com podria haver apofitat més la teva experiència.
Bé, ara vaig a dormir, que demà els petits matinaran i no respectaran la son de ningú, encara que sigui provocada per les quatre lletres enviades al seu avi.
Cuida't i cuida'ns força.
