Els nens, com més entretinguts estan és pintant. La iaia ho sap, i per això el primer que els porta són els pots plens de rotuladors i fulls per què, de passada, puguem descansar la resta també una estona. Però vés per on que la iaia, suposo que en un intent encobert de fer neteja de la que va ser la meva habitació, a més dels fulls els hi porta una antiga agenda meva "per què pintin"...
Ah no. No sóc gaire de guardar coses, i de fet en llenço amb certa regularitat, però tot té un procés: mirar, remirar, trobar un possible aprofitament... i aquella agenda no havia passat cap dels estats anteriors. Així que, aprofitant que els nens estaven entretinguts, vaig començar-me a mirar aquella agenda.
Per començar he de dir que no he estat mai de dur agenda. Potser és que tinc massa bona memòria, però em feia la sensació que apuntava coses que no oblidaria. Tot i això, aquesta agenda tenia uns tres mesos amb anotacions. Tot un rècord.
Ufff, del 1998. Ha plogut i molt. Veig que feia "conversation class" d'anglès, apuntava les possibles entrevistes del programa de ràdio i que... fins i tot portava el cotxe a rentar!!! Deu ser perquè no tinc agenda que ara sempre està brut...
En un apartat estan els telèfons. Uauuu... la majoria són fixes. Com devíem viure abans sense un telèfon mòbil per trobar tothom a l'instant? Sortíem menys de casa i per això amb el fixe en teníem prou? La gent quann quedava arribava sempre a l'hora?
Fa gràcia descobrir en aquest llistí de telèfons com canvien les amistats i els interessos. Alguns noms de gent que feia atletisme i que 10 anys més tard encara segueixen; companys del Pryca que ara marquen gols a Primera Divisió o que fan mobles a mida; col·legues de l'institut que precisament acabo de retrobar al facebook... un llistat amb molts més noms i números que de ben segur molts ja no s'adiuen com fa 10 anys. Molts més que no pas els que guardo avui en dia al meu mòbil. M'hauré tornat més selectiu o sóc menys sociable?
Recordo que en aquelles pàgines també hi havia més coses que em transportaven temps enrera. Tant era així que vaig agafar l'agenda i me la vaig endur a casa. I avui, quan he volgut fullejar-la per escriure aquest post amb totes les dades davant, no la trobo. Potser el seu destí estava escrit quan va sortir de la calaixera del meu antic escriptori. Potser aquells moments de nostàlgia que em va fer viure van ser els seus darrers batecs abans d'anar a parar al contenidor de paper. O potser el Quim l'ha amagat en el mateix lloc que fa setmanes que té amagada la llanterna del Winnie the Pooh i que no hi ha manera que la trobem...
Qui sap. Potser d'aquí a 10 anys l'agenda dóna per tornar a escriure un nou post...
