Una de les coses que crec més esfereïdores que he tingut l'oportunitat de veure en els viatges a països en vies de desenvolupament és veure aquelles grans parabòliques en els terrats dels edificis, o de vegades, en el sostre de les cases de fang. Ha de ser tota una pràctica de massoquisme tenir l'oportunitat de veure per una finestra tot allò que mai arribaràs a tenir. Objectes tan simples per nosaltres com un llit, un telèfon, una taula plena de menjar...
I si la televisió ja pot arribar a produir efectes que ni podem arribar a imaginar en aquelles ments, l'experiència d'anar a aquell món que ells només han vist a través de la pantalla ha de ser bestial. És el cas de l'Azhar i la Rubina, els dos nens que han triomfat amb la pel·lícula guanyadora dels Òscars, la de "Slumdog millionaire". Els van treure del seu barri de Mumbai, on no tenien res, i se'ls van emportar de gira fns a Hollywood, on han dormit en hotels de cinc estrelles, han menjat tot el que mai haguessin sabut que existia i han rebut les millors atencions.
Tot un somni. Però els somnis acaben. Ara han tornat a Mumbai i de la casa que havien promès a la seva família, res de res. De moment, han de tornar a viure entre parracs, entre pobresa, entre necessitats. El xoc que han patit les dues criatures ha estat tan gran que viuen en una depresió total. No volen sortir de casa, es queixen d'haver de dormir al terra i no volen provar el menjar que tant costa d'aconseguir.
Però el negoci ja està fet. Ara ja a ningú li importarà el futur que puguin tenir un nen i una nena que probablement no arribaran a adults. El trauma causat per aquest viatge d'anada i tornada a un "món milllor" acabarà amb ells, sinó ara, aviat. Una altra joguina trencada en un "món millor" que crea gegants amb peus de fang, que valora l'èxit immediat sense pensar en conseqüències i que, una vegada més, utilitza els més febles pel seu propi profit.
