La princesa està trista. Encara no ha fet els quatre anys i ja pateix. La vida, igual que la fa esperar per altres coses, no hauria de ser tan cruel tan aviat. El seu príncep, després d'un parell de balls en el castell on cada dia s'apleguen totes les princeses del seu regne, ha escollit anar de caça abans que compartir estones amb ella. Ella, que escriu millor el seu nom que ell mateix, se sent ferida i refugia els seus pensaments en els prínceps que retrobarà aquest estiu en la residència d'estiu a la qual viatjarà d'aquí poc amb els seus pares i el seu germà. Allà serà presa de la disbauxa estiuenca, dels passejos a cavall, dels banys a les fonts reials. Oblidarà per unes setmanes al seu príncep i qui sap si quan torni al regne ja no se'l mirarà com abans. Però encara que sigui així seguirà trista.
I ho estarà perquè, encara que de vegades en dóna tota la culpa al príncep llibertí, té més motius. Una tristesa que li recorre l'ànima quan mira al cel i busca dins les estrelles el rostre del pare de la reina, qui la vigila des de no fa gaire des d'allà. No s'acaba d'acostumar a aquesta llunyania, a haver de buscar entre les fotografies que guarden els seus pares per poder veure-li la cara, a trobar-se a la reina mare sola, quan abans sempre anava amb ell.
La princesa està trista, perquè no se'n sap avenir que, com li ha dit el rei, haurà d'esperar molt temps fins que pugui parlar amb ell en el corredor d'estrelles que cada nit té sobre el cap. Està trista, perquè no entén per què ella, si és una princesa, ha de passar per aquest tràngol.
Sóc antiga
Fa 19 hores
7 comentarios:
Em fereix l'ànima veure tan trista aquesta petita princesa.
No haurien de succeir aquestes coses, però malauradament la vida ens fa tocar de peus a terra al mateix temps que al éssers estimats se'ls emporta cap al cel. (diguem-ne que m'agrada pensar-ho així).
Et deixo un petó amb molt de carinyo per a la petita princesa. Sobretot que no deixi de ser-ho abans d'hora.
la princesa, amb l'amor de tots els que l'envolten i l'estimen veurà que el rei hi serà sempre, en les estrelles, en els jocs, els riures i somriures, en tot allò que va compartir amb ell.
jo tb vaig perdre'l quan tenia 4 o 5 anys i el recordo sovint.
un petó ben gran, Salva, per tu i tots els teus!
ni les princeses s'escapen de les tristeses.
Un escrit molt bonic i tendre
pobreta...
Algú li hauria de dir a la princesa que no val la pena estar trista. I sobretot per un príncep llibertí i cruel que ni es mereix cap princesa, sino que hauria de patir per una bruixa que no sàpiga ni com es diu.
I algú també li hauria de donar una abraçada ben forta a la princesa. És trist buscar una persona, que penses que la veus a tot arreu, i que, simplement, no hi és.
El que diu l'Assumpta, que sobretot no deixi de ser princesa abans d'hora.
passa per casa meva, q hi tens un regalet a dalt de tot, si el vols, clar...
La princesa a vegades deixa de ser una mica princesa i no recorda que ser princesa també té el seu preu, reial, però un preu.
Publica un comentari