Deixadesa, falta de temps, altres motivacions... però no manca de temes. El blog ha estat aturat, però el món no. Un món que és capaç d'informar-nos amb tota la serenitat que el president dels Estats Units, és a dir, del exèrcit més gran i mortífer del planeta, ha estat guardonat amb el nòbel de la pau. Un món que oblida persones com Vicenç Ferrer o d'altres que no seran mai tan coneguts i que segueix caient una vegada rera una altra en tot el que proposen els presidents de grups de comunicació, cada dia amb més poder. Un món que, tot i patir una crisi que aviat farà que la xifra d'aturats faci esglaiar, segueix rendint pleitesia a uns quants homes que surten els diumenges amb calça curta a donar cop de peus a una pilota. Que aplaudeix que tot i guanyar una mitjana de 5 milions d'euros a l'any, se'ls obsequii amb cotxes de luxe, atencions desmesurades i tracte de cap d'estat.
Un món, però, que en tamany reduït també l'alimentem nosaltres amb les nostres accions. Quan permetem que ens molesti tot el que la llei marca que no és correcte, encara que poser en aquell moment no ens afecti. Quan som incapaços de denunciar allò que no està bé per estalviar-nos problemes. Quan ens preocupa més protegir allò que tenim que no pas lluitar per noves fites.
Un món que, amb les seves petites coses, espero tornar a analitzar des d'aquí ben aviat per treure'n la part positiva: la que parla de persones i de records que justifiquen que cal seguir apostant per aquest món.
