Superat el tràngol, un dinar de tots els participants posa punt i final a les jornades. A destacar que tornem a tastar la carn després de dos dies de dieta "peixeriana" i les postres, a base de flams.
El darrer te ens decidim per anar a prendre’l a fora de l’hotel, amb el risc d’insolació que té l’aventura, i acabem asseguts a la terrassa d’un "fast food", on es veu que tot és "fast" excepte preparar el te. Mitja hora després de demanar-lo arriben els esperats beuratges, en got de tub, i amb mitja planta de menta cada un. La darrera excursió finalitza esperant el micro-bus tot mirant com el Nadal és a punt d’aconseguir el passi a la final del Roland Garros i acomiadant-nos dels qui no tornen encara cap a casa.
Les compres a la botiga de l’aeroport, de nom "Mamoun", serveixen per exhaurir els dirhams sobrants, a part de fer diversos acudits amb el nom de l’establiment. Ja només resta embarcar, intentar dormir una estona i tornar a la realitat en la qual vivim, força allunyada de la que viu gran part de la humanitat.
