El tercer dia a Tànger proposa de bon matí una visita a la senyora de les "tortitas". Complert aquest primer tràmit s’inicia la darrera jornada, amb sessió de treball continu enmig d’un clima de calor que és més difícil d’aguantar quan hi ha una piscina a una desena de metres que et mira fixament.
Superat el tràngol, un dinar de tots els participants posa punt i final a les jornades. A destacar que tornem a tastar la carn després de dos dies de dieta "peixeriana" i les postres, a base de flams.
El darrer te ens decidim per anar a prendre’l a fora de l’hotel, amb el risc d’insolació que té l’aventura, i acabem asseguts a la terrassa d’un "fast food", on es veu que tot és "fast" excepte preparar el te. Mitja hora després de demanar-lo arriben els esperats beuratges, en got de tub, i amb mitja planta de menta cada un. La darrera excursió finalitza esperant el micro-bus tot mirant com el Nadal és a punt d’aconseguir el passi a la final del Roland Garros i acomiadant-nos dels qui no tornen encara cap a casa.
Les compres a la botiga de l’aeroport, de nom "Mamoun", serveixen per exhaurir els dirhams sobrants, a part de fer diversos acudits amb el nom de l’establiment. Ja només resta embarcar, intentar dormir una estona i tornar a la realitat en la qual vivim, força allunyada de la que viu gran part de la humanitat.
3 comentarios:
Salva, bentornat!!!!
quina crònica! m'has transportat al darrer estiu. les tortitas del matí....mmmm, espectaculars!
a mi el Marroc em va deixar en estat de xoc. no sé si dir que m'agrada o no. m'encanta xò m'emprenyen moltes coses de les que vaig veure.
me n'alegro de la teva tornada i que el viatge hagi estat un èxit!
bona crònica!
A mi m'agradaria anar al Marroc. Deu tenir molt de misteri. Tunísia, que potser té alguna similitud em va encantar
donant una ullada al teu blog
una abraçada des de Reus
Publica un comentari