Venècia és aigua, és història, és enigmàtica, és singular, és turística... i també és cara. Una ciutat on no hi ha cotxes, on la meitat de la gent que circula pel carrer va amb un mapa a la mà intentant trobar una direcció amb la que mai es dóna fàcilment sinó parlem de la Plaça de Sant Marc o el pont de Rialto. Venècia són canals amb góndoles i gondolers, amb aquelles samarretes a ratlles blaves i aquelles cançons que es veu que fa temps cantaven. Venècia són "vaporettos", aquell servei que no té res a envejar al metro de Londres i que té molta més gràcia.
Venècia són diversos idiomes: començant per l'italià que t'educa de tal manera que al tercer dia ja demanes una "copetta de dos palinas" quan vols una terrina amb dues boles de gelat, i seguint per l'anglès, el francès, el japonès, el castellà i, com no, el català, que sempre estem per tot arréu. Venècia són monuments, edificis amb història pròpia, esglésies, més esglésies, fins i tot més esglésies. Venècia són flashos de càmeras fotogràfiques enlluernant la Basílica de Sant Marc, on per cert no es poden fer fotografies. I més fotografies: a les góndoles, als ponts, a les màscares de carnaval que són el souvenir estrella, a totes les construccions, mullades o no...
Venècia és aquell lloc on una ampolla d'aigua de mig litre pot costar entre 60 cèntims i 1'50 euros, depenent de la botiga que escullis dins el mateix carrer, de la cara de turista que facis o de l'humor amb la que l'italià de torn s'ha llevat aquell matí. Venècia és olor a pizza, a pasta cuita, a formatge fós. Una combinació que es repeteix a les diferents cartes dels bars o restaurants on s'amaguen increments del preu pel "servei" i pel "cobert". Venècia són hotels de 5, 4, 3 estrelles i menys. Per a gent de molts diners i per a gent que no en té tants però que els haurà de pagar si busca quelcom amb uns mínims.
Venècia és la música clàssica que regularment s'interpreta en algunes de les esglésies, moltes, que hi ha. Venècia són gelats, a totes hores i independentment de la temperatura que faci. De flor de llet, de tiramisú, de nutella o de vainilla. I, curiosament, a un preu molt semblant dels que es mengen a casa nostra, fet que fa que des d'ara mateix desconfïi dels gelaters autòctons... Venècia és vidre i pastissos. És art i escales. És incomparable i insubstituïble.
