Les portes del vagó es tanquen i s'inicia un nou trajecte cap a qualsevol lloc. Els seients, tots ocupats, observen i escolten històries, confidències, mentides, veritats i silencis. Rostres que coincideixen dia sí i dia també en el mateix espai però que no es relacionen més enllà de mirades que busquen una salutació o són fruit d'una casualitat mal entesa. Ulls que no aixequen la mirada dels diaris gratuïts, de llibres d'estudi o de novel·les que es van consumint dia a dia.
Paraules entre joves que es dirigeixen a la seva rutina escolar que comenten allò mateix de sempre, recordant el darrer cap de setmana, el professor de torn que no ha nascut per ensenyar o la noia que avui seu dos vagons més enllà. Silencis entre la gent que es desplaça al seu lloc de treball al qual avui arribaran tard, altra vegada, per uns serveis mínims que tenen molt de mínims i poc de serveis. Amb l'americana o la jaqueta de pana el rictus és el mateix: seriós, mirant a l'infinit, pensant en una vida on no hi càpiga la feina.
D'altres deixen passar el temps amb els ulls clavats en uns telèfons mòbils cada cop més a prop de la tecnologia espacial: navegant per internet, repassant les cites del dia, intercanviant-se missatges amb tots aquells amb qui no hi ha temps per veure la cara, o participant d'aquelles xarxes socials que permeten saber què se n'ha fet d'aquells individus a qui mai van saludar.
La gent gran observa tot plegat, de vegades asseguda i moltes altres dempeus, sospirant internament per un d'aquells seients que farien el viatge més còmode ara que l'esquena, les cames o d'altres parts del cos ja no són el que eren. Assisteixen embadalits a una nova estrena de la mateixa funció, amb tota una societat que es dirigeix no sap a on. Lamenten veure's implicats així en aquesta mena de fer les coses i recorden aquelles èpoques passades en què tothom es coneixia, o no, però qualsevol indret era bo per parlar de qualsevol cosa.
Tot d'una, el vagó frena, s'atura, s'obren les portes i baixen uns pocs que són substituïts immediatament per uns altres. Atres persones, altres pensaments, però la mateixa posada en escena amb diferents actors. Es tanquen les portes i el tren, i la vida, segueix el seu camí mentre el paissatge va dient adéu.
