El capità i el seu brau soldat van esmunyir-se en la foscor de la cova. Estaven sitiats i sabien que qualsevol soroll podia delatar-los en qualsevol moment. No gaire lluny es sentien passes, veus i altres sons que no podien desxifrar. A la cova s'hi estava prou bé en comparació amb el fred que feia fora. Això sí, no tenien menjar i feia ja massa hores que havien sopat la nit anterior. Ara recordaven com en aquell moment no se'ls hagués passat pel cap trobar-se en una situació com l'actual poques hores després.
El capità va decidir llavors que potser fóra bo fer un cop d'ull a l'entrada de la cova. De fet, feia uns minuts que no sentien res i potser els qui els buscaven haguessinn agafat un nou camí o, fins i tot, s'haguessin donat per vençuts. Però aquesta darrera opció era poc probable. En treure el cap per l'entrada de la gruta una volada d'aire fresc li va mullar el rostre. Per un moment va ser fins i tot agradable. Però de seguida unes siluetes li van treure el bucolisme a l'escena i el van fer tornar reptant cap a l'espai on s'hi estava el seu company. Allà van decidir que tot i la fam i la sed el millor seria romandre allà el temps que fos necessari. No hi havia cap altra opció. No hi havia escapatòria. Tot depenia de la sagacitat i la paciència dels seus enemics a l'hora de buscar-los.
Sabedors que el millor per a ells era distreure's van aprofitar aquells moments de solitud compartida per parlar d'aquelles banalitats que no haguessin pogut comentar en qualsevol altra situació. Van sorprendre's l'un a l'altre, van riure i per moments van oblidar on estaven i el que els podia succeir en poca estona si eren descoberts.
Als pocs minuts, però, una veu coneguda va interrompre aquell moment de confidències. "A esmorzar!!!" Llavors, recordant la gana que tenien i que cada diumenge obrien el dia amb una bona tassa de xocolata, els nostres herois van sortir de sota la flaçada on tan calentó s'hi estava, van posar-se les sabates d'estar per casa, els respectius batins, i van baixar cames ajudeu-me fins a la cuina, on un perfum familiar els atreia sense més remissió. L'aventura hauria de continuar un altre dia...
