Comença la música i s'inicia el ball, la teva cara s'il•lumina, les pedres piquen unes contra les altres. Et mous amb ritme, fent saltirons que has assajat durant hores, amb un somriure que denota com n'estàs de còmode en aquell escenari. La càmera em tremola a les mans. M'emociones. Gaudeixes tant com fas gaudir aquells qui veuen aquell primer ball fora de les instal•lacions de l'esbart.
Justifiques sobradament totes les caminades de l’escola cap a la Font Vella i de la Font Vella cap a casa amb aquella bossa de la Barbie que vas pintar al Nadal. Una bossa que tragina en el seu interior les sabatilles i el maillot negre, la faldilla vermella i un berenar que no perdones mai.
La música para i els teus peus s’aturen. El somriure persisteix. L'emoció s'encomana. La teva mirada brilla com mai. L'orgull conquereix cada un dels cors d'aquells qui t’hem vist créixer, qui fins fa pocs minuts pensàvem que ens necessitaves per aconseguir qualsevol fita. Encara amb el cabell engominat reps la primera gran abraçada i un got de xocolata desfeta que no penses deixar refredar. El dia continua, però la teva vida ja té un capítol més.
