L'avinguda, fosca encara, la segueix amb la mirada mentre dirigeix les seves passes fins a la porta. Arrossega una maleta de viatge amb rodes, molt més còmoda de transportar quan els braços i l'esquena ja no responen com abans. Saluda a la recepcionista, com cada matí, amb aquell castellà que delata una procedència molt llunyana, que tot i que va deixar enrera molts anys, no pot ni vol amagar. S'esmuny, sense pressa però sense pausa, cap al vestidor, pas previ a la rutina d'un nou matí. Avui és dimarts i, com a tal, escull els carrils de la piscina per passar els propers 45 minuts de la seva existència. Es posa el casquet de bany, les ulleres fosques i arramba al costat de l'escaleta les xancletes de goma. Sense passar per la dutxa es col·loca en posició de capbussar-se de cap. L'entrada a l'aigua, però, la realitza gairebé en horitzontal, el que provoca que el seu fràgil cos esquitxi amb virulència els carrils del voltant. Un cop a dins, adopta la posició d'esquena i, acompasadament, mou els braços enrera, quedant-li les cames bastant enfonsades. El seu ritme és lent, però suficient per afrontar els 50 metres de llargada del carrer amb solvència. No l'ha molesta ningu, ni tan sols aquelles persones que la rebassen per la seva esquerra en anar a més velocitat. Després de molts moviments idèntics, l'escala de metall l'avisa que en un parell de metres haurà arribat a l'altra banda i que cal girar-se si no vol picar de cap amb la paret. En aquell punt s'atura, respira acompasadament i mira a l'altre extrem, la fita immediata a aconseguir. Amb un suau impuls de les seves cames inicia el camí de retorn, amb el mateix estil, amb la mateixa tranquil·litat amb què ha creuat els mateixos metres els darrers 15 anys. Potser més a poc a poc, però amb la mateixa certesa que assolirà l'objectiu que el despertador li recorda cada dia a les 5 del matí.
Tres quarts d'hora més tard recull les xancletes de goma, s'endinsa dins el barnús que en un altre temps tenia aquell color groc ben llampant, i refa les seves passes cap al vestidor. Una dutxa, la crema corporal, el cabell ben sec, la jaqueta cordada fins al coll, i podrà marxar cap a casa, on l'espera una nova jornada amb les feines de la casa, amb un marit que tot just començarà a llevar-se del llit i amb els néts que vénen a dinar. Abans de sortir de les instal·lacions mira el rellotge que marca la temperatura: 6 graus. Millor posar-se el barret, no fos cas que un refredat la deixés sense poder fer l'endemà la seva escapada diària. S'acomiada de la recepcionista i de dues dones més amb qui coincidirà el proper dia al gimnàs. L'avinguda, ara ja il·luminada pel sol, la veu marxar amb la seva maleta de rodes que amb el seu soroll sembla dir "fins demà".
