Fa molt temps que Serrat li va dedicar una cançó, tot i que ell mai ho va saber. La va clavar tant, que gairebé no caldria afegir res més. Potser, ara que ha marxat, que es perd una d'aquelles persones de qui s'enveja tanta energia, tot i haver superat els 90 anys. Una energia que feia que mai fos a casa, que sempre la feia voltar, caminant, en autobús, tren i fins i tot avió. Que li va permetre una fidelitat inigualable en la seva visita anual a la Verge de Lourdes, una aventura increïble a Jordània, i tantes altres proeses que ja no ens podrà explicar. Segur que allà dalt sabran valorar tot el que s'emporten, tot i que, com també era habitual, els haurà fet esperar una bona estona. Fins sempre Tía.
