M'espera desperta, però amagada sota els llençols. És el joc diari de fer-se la dormida, esperant unes pessigolles que sap que no trigaran en arribar. Sobre l'escriptori, el llibre que no trigarà en acabar després de cruspir-se'l en poques nits. Una mica més enllà, l'aigua dins el bidó ciclista provinent d'alguna marxa es mira de prop un llibre de text que pronostica algun control aquell mateix dia. La cadira li sosté la roba que li han preparat per aquell dia i que, invariablement, ella acabarà substituint per una altra.
El seu somriure perenne dóna el bon dia una vegada més, just abans de fer la petició del que voldrà esmorzar. Ja a la cuina, s'encarrega dels preparatius de la seva llet, amb el mateix procediment de cada dia: sucre, cacau i, sempre després, la llet.
Embadalida amb el mapamundi que roman a la paret, va escurant el sandwich de pernil i formatge, mentre pensa quin país, com més petit millor, pot fer-li ubicar al seu germà.
En un tres-i-no-res ja es renta les dents, prepara la bossa per a un nou dia de cole i es pentina amb delicadesa. Comença un nou dia que, al cap d'unes hores, caldrà repassar fil per randa ajaguda al seu llit, allà on cada matí comença la vida amb el seu somriure.