Avança poc a poc fins a la següent parada, atesa aquesta per jovent que proposa accions solidàries a canvi d’una compra a la seva taula. Els llibres s’oferten repetidament, destacant les novetats per sobre dels clàssics, que tot i la seva edat segueixen tenint un públic fidel. Tothom compra. Aquells qui ho fan habitualment, aquells que ho fan de tant en tant, aquells que no ho fan mai, excepte avui.
Només un cop d’ull li serveix per adonar-se dels rostres relaxats i somrients de tothom qui passeja, en una jornada festiva que no ho és oficialment, però que té tots els ingredients que fan que ho sembli.
Dues passes més i observa com altres entitats, culturals, polítiques o juvenils, fan seu el carrer per mostrar les seves propostes amb el rerefons de la venda de llibres i de roses. Entrentant, el sol escalfa com encara no ho havia fet aquesta primavera, com un senyal de que l’astre rei tampoc ha volgut faltar a aquesta cita ineludible, com un fanal imprescindible per a una diada que es viu, se sent, es palpa, d’una manera diferent que qualsevol altra que es celebra.
Finalment, després de mirar i remirar entre totes les propostes que li criden l’atenció, escull el llibre, pren un punt de llibre dissenyat per a tan magnífica ocasió i, amb el convenciment d’haver estat partícep d’una nova jornada irrepetible, s’endinsa en la corrent humana que segueix el seu trànsit en una ruta dirigida i previsible, gaudint cada instant d’un nou Sant Jordi.
