Al seu costat, darrera, a sota fins i tot, s’hi trobaran aquells pares i mares que ja han viscut desenes de jornades com aquesta. Sota la pluja que ha caigut algun any fins i tot. Amb especial atenció al rostre d’aquelles petites personetes que encara creuen en... que encara hi creuen. Un pla perfecte per a què tots aquells que puguin s’il·lusionin una nit i un matí amb un bocí de màgia tan difícil de trobar avui en dia.
Una entesa universal pels qui aquells que encara creuen somiïn que el món, per molts arguments que escoltin a les televisions o a casa seva, no és tan imperfecte com alguns volen fer veure. Una conxorxa que retorna als més grans a aquelles èpoques del passat, a aquells moments en què encara hi creien, en què els seus pares i mares eren els darrers a marxar a dormir en la nit més màgica i esperada, amb l’excusa de posar el cava el més fred possible per a Ses Majestats. Una nit on es mesclen tendres records amb nostàlgia dels qui van interpretar tan bé aquell paper de patges reials sense sospitar que ells eren els Reis.
