Pam! Ja s'ha donat la sortida. Farà el segon relleu. El seu company està fent una bona feina i va enganxat al segon classificat. El primer és molt superior. La jutge col·loca els rellevistes a la zona de rebuda del testimoni. Rebrà tercer. En el moment dels canvis l'equip que anava segon es fa un embolic i gairebé s'aturen. Comença la seva volta a la pista en segona posició. Ha complert el que ha promès, ho està donant tot des del primer moment. Per darrera el contrincant no pot acostar-s'hi. Arriba a meitat de pista i comença a disminuir la velocitat. Fa una mirada enrera, una d'aquestes que són sinònim de falta de benzina a les cames. Per sort, el que l'empaita ha escollit la mateixa tàctica que ell i després de 100 metres a tota velocitat comença a pagar l'esforç. Entra en la darrera recta mantenint sense problemes la segona plaça i dóna el relleu al seu company.
Esbufega, abaixa el cap, es mira les sabatilles. Ara ja sap què és córrer amb claus. També sap que una volta a la pista, encara que sigui de només 200 metres, es pot fer molt llarga. Mira cap a la graderia i somriu al pare, que se'l mira orgullós. Feliç perquè el seu rostre denota joia. S'ho ha passat bé. Entretant la prova ha acabat. Tant se val el resultat. S'ha sentit com un d'aquells atletes que no fa tant va anar a veure al míting de Palafrugell, tan alts, tan forts, tan... com ell ara.
