Vet aquí un atleta...

Les sabatilles noves li queden perfectes. És hora de provar si amb els claus que porten a sota correrà més ràpid o no. De moment, però, apareix a la pista pel túnel amb els tres companys amb qui compartirà la primera prova de relleus de la seva vida. Se'l veu excitat, parlant, expectant davant una nova experiència. Té clara la tàctica. "Els 200 metres a tope". El seu pare ja l'ha avisat que sí, és una opció, però poc probable de poder-la complir. Però tampoc insisteix gaire. Acumular experiència se'n diu a això de notar com les cames no aconsegueixen gairebé moure's en els darrers metres de la cursa.

Pam! Ja s'ha donat la sortida. Farà el segon relleu. El seu company està fent una bona feina i va enganxat al segon classificat. El primer és molt superior. La jutge col·loca els rellevistes a la zona de rebuda del testimoni. Rebrà tercer. En el moment dels canvis l'equip que anava segon es fa un embolic i gairebé s'aturen. Comença la seva volta a la pista en segona posició. Ha complert el que ha promès, ho està donant tot des del primer moment. Per darrera el contrincant no pot acostar-s'hi. Arriba a meitat de pista i comença a disminuir la velocitat. Fa una mirada enrera, una d'aquestes que són sinònim de falta de benzina a les cames. Per sort, el que l'empaita ha escollit la mateixa tàctica que ell i després de 100 metres a tota velocitat comença a pagar l'esforç. Entra en la darrera recta mantenint sense problemes la segona plaça i dóna el relleu al seu company.

Esbufega, abaixa el cap, es mira les sabatilles. Ara ja sap què és córrer amb claus. També sap que una volta a la pista, encara que sigui de només 200 metres, es pot fer molt llarga. Mira cap a la graderia i somriu al pare, que se'l mira orgullós. Feliç perquè el seu rostre denota joia. S'ho ha passat bé. Entretant la prova ha acabat. Tant se val el resultat. S'ha sentit com un d'aquells atletes que no fa tant va anar a veure al míting de Palafrugell, tan alts, tan forts, tan... com ell ara.