Són ponts, bancs, edificis... mobiliari urbà i natural que acaronen el parc en tot el seu recorregut. Alguns fa anys que hi són i d'altres menys. Tots tenen memòria i guarden secrets recopilats a base de mirar des de darrera d'aquestes ulleres de sol que els proporciona el fet de ser cossos inanimats.
Des de la seva perspectiva, els gronxadors han viscut el creixement d'aquell nen que va saludar-los per primera vegada des del cotxet i que ara, molts hiverns després, passeja de la mà d'una noia. Més enllà, dos hipopòtams de cartró-pedra recorden aquella senyora gran que no fa tant anava i venia parc amunt de la mà del seu marit. Ell, ara, no hi ve tan sovint com abans i el seu rostre ha perdut la lluminositat del somriure.
Uns centenars de metres al nord, mirant des de ben amunt, el campanar d'unes esglésies romàniques no gosa explicar els canvis en el paisatge des de fa segles enrera. Els vestits, els pentinats, les fesomies... tot allò que en un moment donat era "actual" i que els anys han fet tornar "antic". Amb aquells seminaristes que caminaven de pressa i que ara s'acompanyen d'un bastó per anar a visitar als seus companys a les residències.
Majestuós, el pont observa des de ben amunt. Ell, testimoni de tants moment feliços com d'altres, no tants, de tràgics. Drames que han trobat la fi caient des de la seva alçada, provocant noves tristors en qui han quedat orfes de fills, germans o amics.
Discreta, la font no deixa de rajar. Segueix abeurant tothom qui necessita de les seves propietats per calmar la set. Darrerament més gossos que persones. Confident en els capvespres d'hivern de parelles que han buscat el seu mur per xiuxiuejar-se les primeres paraules d'amor o, al contrari, per acabar de bufar la flama d'una passió ja gairebé extingida. De fer-se el primer o el darrer petó.
Malmès, el banc de fusta guarda un per un tots els secrets que mai explicarà. Els que ha escoltat a infants que creien ser posseïdors d'una veritable troballa, a joves que amb el seu saber canviarien la manera de fer les coses, a adults que arreglaven el món o a iaies que criticaven la jove. Tot d'històries inconfessables o no que mai seran desvetllades.
Testimonis tots ells d'aliances, de promeses, de venjances, de traicions, d'amors, d'infidelitats... de vides que han passat i de les que ja ningú se'n recorda i d'altres que estan passant i que són inoblidables. Silenciosos i observadors, miren, escolten, callen.
