Avui, en arribar a la feina, he vist que tenia sobre la taula una d'aquelles revistes que envien les ong per parlar de la feina que desenvolupen en els països empobrits. Bàsicament acostumen a explicar projectes i problemàtiques, i aquesta no era l'excepció. Però hi ha hagut un article que m'ha cridat especialment l'atenció: parlava sobre les 10 crisis humanitàries més oblidades del 2008.
Un, que sempre que pot veu els informatius i llegeix la premsa, pensa que ja no el poden sorprendre i que de ben segur n'ha sentit a parlar de totes elles. Doncs no.
Comença l'article pel Congo, i penso que aquesta sí la conec, com a mínim a causa de la desgràcia d'aquella monja que va perdre les cames fa pocs mesos.Fins i tot va ser protagonista d'un post aquí mateix. Al Congo ja porten més de 15 anys en guerra i la solució no es veu encara propera.
Continuen amb Somàlia, on han passat de no comptar gairebé amb serveis bàsics a agreujar la situació amb una guerra, amb una sequera i amb l'encariment dels preus dels aliments. Encoratjador, eh?
Myanmar, l'antiga Birmània, encara arrossega els efectes del cicló Nargis i, sobretot de l'actuació del seu govern dictatorial. Les xifres diuen que només allà es produeixen la meitat de les morts per malària de tot el sud-est asiàtic.
Especialment colpidor és l'escenari de Zimbaue: violència política, la pitjor epidèmia de còlera en anys, debacle econòmica amb una inflació del 231.000.000%...
I així segueixen parlant d'Etiòpia, amb sequera i guerra, del Paquistan i del Sudan, amb violents combats que provoquen desplaçaments massius, de l'Iraq, on tot el que es veu per la televisió no és només el que succeeix...
Unes situacions que, en gran part, vénen provocades pels interessos dels països "desenvolupats" que, en el seu afany de trobar i explotar negoci (petroli, diamants, gas...) ha fet el que ha calgut per tenir la paella pel mànec, mani qui mani.
Paradoxalment, ara que la crisi ha arribat als estats del nord, es planteja com a primera mesura retallar les ajudes als països pobres. Unes ajudes que són poc més que una almoïna pels serveis prestats anteriorment. Però potser això no cal explicar-ho...
